MOSTRA DE CINEMA 2019

CineClub Utiye > MOSTRA DE CINEMA 2019

DEL 27 DE NOVEMBRE AL 5 DE DESEMBRE DE 2019 

Homenatge a David Trueba

ACTES

Dimecres 27 de novembre, a les 20.00 h

Saló d’actes de Caixa Ontinyent

Presentació del llibre del 50é aniversari del Cine Club Utiye Audiovisual i concert d’Elena Aker (arpa) i Denis Bilanin (teclat)
Se servirà un tast de vi i venda de llibres.

Dijous 28 de novembre, a les 19.30 h

Saló d’actes de Caixa Ontinyent

Xarrada del director David Trueba, convidat homenatjat de la Mostra de l’Utiye col·loqui de cinema i literatura, i presentació del seu llibre “Tierra de campos”.

Dijous 28 de novembre, a les 22.00 h

Teatre Echegaray

Gala d’homenatge a David Trueba, presentada per l’actriu ontinyentina Paula Albert i el concert Obrigado II (Muito obrigado) a càrrec d’AGR Nonet Grup & Perico Sambeat.

PROGRAMACIÓ MOSTRA CINEMA

Pel·lícules de David Trueba al Centre Comercial El Teler

Divendres 29 de novembre

horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

SOLDADOS DE SALAMINA

2003. 120 minuts. castellà. TP

Dissabte 30 de novembre

horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

LA SILLA DE FERNANDO

2006. 85 minuts. castellà. NR-12

Diumenge 1 de desembre

horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

MADRID, 1987

2011. 102 minuts. castellà. NR-12

Dilluns 2 de desembre

horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

VIVIR ES FÁCIL CON LOS OJOS CERRADOS

2013. 108 minuts. castellà. TP

Dimarts 3 de desembre

horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

CASI 40

2018. 87 minuts. castellà. NR-7

Dimecres 4 de desembre

horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

SI ME BORRARA EL VIENTO LO QUE YO CANTO

2019. 89 minuts. castellà. TP

Dijous 5 de desembre

horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

SI ME BORRARA EL VIENTO LO QUE YO CANTO

2019. 89 minuts. castellà. TP

SOLDADOS DE SALAMINA

Fuig del judici fàcil per a dibuixar l’horror de la guerra

Soldados de Salamina va suposar un salt qualitatiu en la filmografia de David Trueba: major pressupost, recreació històrica, escenes més espectaculars, però també un guió adaptat d’una novel·la amb cert èxit i prestigi que obligava a rodar dues històries en paral·lel, l’ambientada a època actual protagonitzada per la investigadora/escriptora, i l’ambientada durant la Guerra Civil. Al respecte d’açò últim el director comentava: “Ha estat una manera d’apropar-me a la Guerra Civil espanyola, no des d’una recreació històrica il·lustrativa, sinó des d’una espècie de fuetada realista ….. parlar de les persones que la van fer, que van estar en eixe fang, en eixa pluja, en eixa podridura. Contar amb eixa gent”

El treball d’adaptació de la novel·la de Cercas va ser important, prescindint d’un personatge clau; l’escriptor Roberto Bolaño, canviant l’orientació sexual d’altre, però sobretot canviant el sexe del personatge principal.”I si fora una dona, i si aportarem la sensibilitat d’una dona, la seua manera de mirar el món, de mirar el passat?” Aquestes qüestions van portar a Trueba a decidir que el personatge sobre el que gira la novel·la, eixe escriptor immers en una crisi creativa i personal, havia de ser una dona. I va confiar el paper a la, aleshores, seua companya sentimental Ariadna Gil que va superar el repte de forma admirable realitzant un dels millors papers de la seua carrera obtenint el 2004 els premis ACE i Turia a la millor actriu.

Cal destacar també la magnífica fotografia de Javier Aguirresarobe utilitzant el blanc i negre i el color per a diferenciar passat i present amb suggeridores superposicions com la dels colors desaturats del Pirineu que van fonent-se amb el blanc i negre dels mateixos paisatges en el passat. Aguirresarobe també brilla ressaltant la fotografia intimista en el treball dels primers plans i de les mirades dels personatges. Le Nosferat

 

divendres 29 de novembre – horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

TO Soldados de Salamina. Espanya. 2003. 120 minuts.

Idioma castellà. TP

Director David Trueba.

Guió David Trueba (novel·la de Javier Cercas).

Intèrprets  Ariadna Gil, Ramón Fontserè, Joan Dalmau, María Botto, Diego Luna, Alberto Ferreiro, Luis Cuenca, Vahina Giocante, Bruno Bergonzini, Julio Manrique, Lluís Villanueva, Joaquín Notario, Eric Caravaca, Ivan Massagué, Gabriel Latorre, Joserra Cadiñanos, Josep Maria Mestres Quadreny, Ana Labordeta, Marta Reyero, Carmen Belloch, Álvaro Roig, Josep Mota, Fernando Sansegundo, Chicho Sánchez Ferlosio, Jaume Figueras.

Premi  Goya 2003 a Millor Fotografia (8 nominacions)

LA SILLA DE FERNANDO

Excel·lent documental i impagable entrevista, Carlos Boyero dixit.

Fernando Fernán Gómez és una de les persones (dels personatges) més importants del cinema i del teatre espanyol en les facetes d’actor (sobretot) i director, cultivant també una apreciable carrera com a escriptor (i més coses: El viaje a ninguna parte va començar com a serial radiofònic, per a passar després a convertir-se en novel·la i finalitzar convertint-se en una aclamada pel·lícula).

La silla de Fernando és una entrevista que els dos directors (Trueba i Alegre) fan a tan popular personatge, que en té prou amb una cadira per a entretindre el personal el temps que faça falta, convertint-se en un atractiu documental que deixa als espectadors amb gana de més.

Tot i això, quan els directors li van proposar fer la pel·lícula, ell era molt escèptic ja que considerava que a Espanya no havia la devoció pels actors com hi passa per exemple a França, Itàlia o Anglaterra.

Segons Trueba “en el cas de La silla de Fernando, no crec que ens trobem prop d’un documental, sinó més be d’un document. Un geni que parla i parla, amb humor, precisió i grandesa. Però no és un documental a l’ús, no es parla de la seua obra ni de la seua carrera… És altra cosa”.

El director també ens comenta “en ella Fernán Gómez conta diferents aspectes de la vida, desenvolupa una filosofia vital descreguda i llibertària. És sols apta per a gent que tinga ganes d’escoltar durant hora i mitja parlar a una persona irrepetible i molt intel·ligent”

Le Nosferat

 

Dissabte 30 de novembre – horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

TO La silla de Fernando. Espanya. 2006. 85 minuts.

Idioma castellà. NR-12

Director David Trueba i Luis Alegre.

Guió David Trueba i Luis Alegre.

Intèrprets Fernando Fernán Gómez, documental.

 

Nominada a Millor Documental als Premis Goya 2006. 

MADRID, 1987

Tensió interpretativa en cada pla i diàlegs ben escrits

Què passa quan un articulista veterà i una jove aspirant a periodista es queden tancats accidentalment en el bany de casa d’un amic? Que David Trueba els deixa nus físicament i emocionalment. Es crea així un diàleg, que recau principalment en el personatge de Miguel, interpretat pel superb José Sacristán, i Ángela, a qui dóna vida la talentosa Maria Valverde. Atrapats i sense cap objecte que desvie l’atenció o servisca de barrera, els personatges es veuen abocats a deixar en primer plànol les seues fortaleses i febleses. Dos veus, un escenari únic i, de fons, la contemporaneïtat. Un enfrontament generacional, perquè cadascun ha viscut un context sociopolític molt diferent, que va des de la dictadura fins a la democràcia, de manera que Trueba evidencia com la Història amb majúscules, és un embolcall que perfila les històries, amb minúscula, de la raça humana. I aquest conflicte es deixa palés en la tensió expressiva de cada pla, de manera que els silencis i mirades d’Ángela, es mesuren amb la malenconiosa verbalitat de Miguel.

Com ha destacat la crítica el tema del vell mestre i la jove Lolita li serveix al director per a parlar de temes cabdals de la vida, que ha situat en l’Espanya de Felipe González, l’OTAN, Norma Duval, Rosa León i Paco Umbral, entre altres, però que en el rerefons es tracta de dilemes universals i atemporals. David Trueba desproveeix les escenes d’artificis, de manera que la paraula sobreïx en forma de diàlegs com la vertadera protagonista. Una bona mostra de què per al director, la paraula tant escrita com verbalitzada, feta cinema o literatura, és la clau en la seua producció artística. Per això de Madrid 1987 s’han destacat els diàlegs ben escrits regats per frases d’aquelles que es voldrien retindre en la memòria i la interpretació de dos referents del cinema espanyol. Kaligari

 

Diumenge 1 de desembre – horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

TO Madrid, 1987. Espanya. 2011. 102 minuts.

Idioma castellà. NR-12

Director David Trueba.

Guió David Trueba.

Intèrprets José Sacristán, María Valverde.

 

Premi Forqué a Millor Actor

Secció oficial en el Festival de Sundance 

VIVIR ES FÁCIL CON LOS OJOS CERRADOS

Mescla de road movie i western, luminosa i amb carisma

D’alguna manera aquest film enllaça amb els relats iniciàtics i les pel·lícules on the road, aquesta vegada traslladat a l’Espanya dels anys seixanta, un temps en què aquest país lluita per eixir de la llarga nit del franquisme però la dictadura era capaç de destruir qualsevol iniciativa; i els habitants d’aquell temps nadaven en la ignorància mentre la vida passava enllà dels Pirineus i els moviments culturals, estètics, polítics, socials i musicals sols perforaven la solidesa de la impermeable serralada via dobles fons dels cotxes, escapades furtives a Perpinyà o dissimulades entre les robes de la maleta. L’obscurantisme ho omple tot i els guardians de la moral tenen ulls arreu de la societat.

En aquella trista conjuntura tres personatges decideixen emprendre un viatge que cerca escapar de les seues respectives realitats i abastar el somni de deslligar-se de les cordes que els oprimeixen, encara que siga momentàniament. Antonio és un professor d’anglés que vol conéixer el seu ídol, John Lennon, que es troba a Almeria rodant una pel·lícula. Pel camí es trobarà dos jóvens perduts i sense rumb en les seues vides, que l’acompanyaran en la seua aventura pels polsegosos camins i apedaçades carreteres d’una Espanya endarrerida i primitiva.

David Trueba traça un film situat en la carretera, en el qual es palpa la picaresca i el costumisme made in Spain, una mica amable però realista, que té la virtut d’evitar caure en qualsevol classe de pretensió grandiloqüent si no, bé al contrari, el seu encant rau en la humilitat humana dels seus personatges i la sensació entranyable que desprén, al mateix temps que s’apropia d’una narrativa fluida que funciona perfectament. A més, Javier Cámara torna a demostrar el seu polifacètic talent, un dels més solvents dels actors espanyols, que li afegeix un nou enorme grau de dignificació a una cinta que té moltes virtuts.

 

Dilluns 2 – horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

 

TO Vivir es fácil con los ojos cerrados. Espanya. 2013. 108 minuts.

Idioma castella. TP

Director David Trueba.

Guió David Trueba.

Intèrprets Javier Cámara, Natalia de Molina, Francesc Colomer, Ramón Fontserè, Jorge Sanz, Ariadna Gil.

 

Premi Goya a Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Actor, i tres premis més

Premi Feroz a Millor Director i Millor Guió

CASI 40

Retrata com cadascú reinterpreta el passat i el pas del temps

Casi 40 reprèn els personatges de La buena vida (1996), l’òpera prima de David Trueba, poc més de 20 anys després. Han crescut i el públic amb ells. Fernando Ramallo i Lucía Jiménez són exactament els mateixos, però gens tenen a veure amb el que van ser dues dècades abans. Han deixat de ser els amos de les seues vides. Ara és la seua vida, amb els seus compromisos adquirits, la que els posseeix a ells. No hi ha arguments, ni aventures, ni plans. No hi ha fracassos. Èxits, pocs. Només queda el record lleu i subtil d’allò que, després de brillar, s’esvaeix. Amb el mateix to d’amarga comèdia romàntica del film original Trueba converteix el film en una “road movie”, amb apunts de musical en directe que es desdobla fins a la visió d’un present dispar per a cadascun dels protagonistes, però en el fons igual d’aspre. La crítica ha destacat una posada en escena directa i elegant, que li serveix per a articular una visió d’Espanya en la seua relativa maduresa.
Assossegada i senzilla, profunda i crítica, Casi 40, premi especial del jurat en el Festival de Málaga, provoca la introspecció de l’espectador, del que està passant per aqueixa edat, del que va passar i del que passarà. A més de les oportunitats perdudes, d’eixe moment de la teua vida en el que t’adones que no hi ha marxa enrere. Kaligari

 

Dijous 5 – horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

TO Casi 40. Espanya. 2018. 87 minuts.

Idioma castellà. NR-7

Director David Trueba.

Guió David Trueba.

Intèrprets Lucía Jiménez, Fernando Ramallo, Carolina África, Vito Sanz.

 

Biznaga de plata al Festival de Málaga. 

SI ME BORRARA EL VIENTO LO QUE YO CANTO

Redescobriment del cantautor Chicho Sánchez Ferlioso

L’any 1963, sota la dictadura franquista, dos estudiants suecs van viatjar a Espanya per a donar ressò als moviments en favor de la democràcia. Van contactar amb un jove trobador universitari, Chicho Sánchez Ferlosio, i de retorn a Estocolm fabricarien un disc amb l’enregistrament de les seues cançons, que havien gravat al vàter de l’espanyol, per qüestions de seguretat. El van titular Cançons de la Resistència espanyola i van ocultar sota l’anonimat el nom del cantant i el compositor. El disc es va convertir en un èxit immediat en tota Escandinàvia i amb el temps també va ser un referent a Espanya i Sud-amèrica.

El documental de David Trueba, compleix amb el desafiament de condensar la història que, partint de la gestació del disc, creix per a glossar l’existència d’un personatge lúcid, brillant i, per moments, desconcertant. El director ha optat per donar la informació al principi del documental, per allunyar-se de la tendència actual de beure dels registres de la ficció. Per tant no genera expectatives, contant la informació rellevant al començament  i al llarg del film aclareix en què va consistir aquell viatge i la gravació del disc.

En un primer moment David Trueba va rebutjar enregistrar aquesta història, perquè el seu germà Fernando ja havia fet una pel·lícula sobre Chicho Sánchez Ferlosio, Mientras el cuerpo aguante i “és insuperable en si mateixa”, reconeix. Però a mesura que va anar aprofundint en la història, va pensar que seria un bon complement per a l’altre documental i que pagava la pena parlar d’aquell disc, tant per a les generacions presents, passades i futures, ja que es parla “del que va ser el primer disc de la cançó protesta en espanyol, que es va gravar i editar. Ningú a Espanya haguera fet el mateix en el context de l’any 1963”, ha detallat. Per tant, una vivència de la història recent, que trau a la llum aspectes que han estat ocults durant molt de temps, fins i tot per als que van envoltar al cantautor. Kaligari

 

Dimart 3 i dimecres 4 – horaris 18.00 – 20.00 – 22.30

TO Si me borrara el viento lo que yo canto. 2019. 89 minuts.

Idioma castellà. TP

Director David Trueba.

Guió Joan F. Losilla, David Trueba.

Intèrprets documental.

Estrena en la Mostra de Cinema d’Ontinyent. 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CINE CLUB UTIYE

50é ANIVERSARI – Ontinyent 1968 – 2018

 

Dimecres 27 de novembre, a les 20.00 h

Saló d’actes de Caixa Ontinyent

 

Presentació del llibre del 50é aniversari del Cine Club Utiye Audiovisual i concert d’Elena Aker (arpa) i Denis Bilanin (teclat)

Se servirà un tast de vi i venda de llibres.

 

 

PRESENTACIÓ

Després de moltes gestions per aconseguir el finançament necessari per a fer un llibre de qualitat, tant en el contingut com en l’edició, que represente la història dels 50 anys de l’Utiye, ara veurà la llum per a tots vosaltres.

Aquest llibre pretén deixar palesa el que ha estat l’activitat d’aquesta associació cultural d’Ontinyent, que amb els seus precaris recursos ha intentat des del cinema, fer una ciutat més rica i oberta culturalment.

També vol ser un reconeixement a totes les persones que han col·laborat amb el Cine Club Utiye, i que han fet possible la seua pervivència i la supervivència fins ara, fins als cinquanta anys que enguany commemorem i que, de ben segur, continuarà amb altres persones i equips directius que tiraran endavant una associació cultural insòlita, amb aquell esperit fundacional, el de la devoció i l’amor al cine.

 

ELENA AKER

Naix a Madrid, tot i que d’ascendència gallega, basca i asturiana. Cursa els estudis de música en el Real Conservatori de Música de Madrid i en la Royal School of Music de Londres. Aprén a tocar l’arpa al costat de la veneçolana Zoraida Ávila i deixebla de la mestra Vera Dúlova en el Conservatori de Moscou.

Ha participat en concerts amb diverses orquestres simfòniques espanyoles (Oviedo, Balears, Còrdova, Madrid, etc.) i nombrosos concerts amb agrupacions de cambra com, els Virtuosos de Moscou.

Intèrpret en nombrosos concerts a l’Auditori Nacional, Teatre Real, Teatre de la Vila… i altres teatres i auditoris del territori nacional i internacional.

Té una àmplia experiència en l’àrea tècnica i creativa, dins el sector de la producció musical, havent-se especialitzat en música per a films i audiovisuals. Composició, entre altres, de la música del documental Objectiu Braila, amb huit nominacions als premis Goya.

També diferents intervencions en directe en diverses cadenes de televisió, tant en programes, espots publicitaris, dibuixos animats, pel·lícules i sèries. El seu treball televisiu més recent, sota la direcció de David Trueba, en el capítol especial de la sèrie ¿Qué fue de Jorge Sanz?

 

PROGRAMA

– Amélie

– Intocable

– Titanic

– Juego de tronos

– La misión

– La bella y la bestia

– River flows in you

– Braveheart

– A thousand of years

 

 

CAIXA ONTINYENT

dijous 28 de novembre, a les 19.30 h

 Xarrada del director David Trueba, convidat homenatjat de la Mostra de l’Utiye col·loqui de cinema i literatura, i presentació del seu llibre “Tierra de campos”.

 

La Mostra de Cinema del Cine Club Utiye comptarà de nou amb un personatge il·lustre del món del seté art.

Si l’any 2018 va ser el director Fernando Trueba qui va rebre l’homenatge del públic ontinyentí, enguany serà el seu germà David Trueba, qui rebrà el tribut del cinema ontinyentí. El menor d’una família de huit germans tenia una cita pendent amb Ontinyent i amb l’Utiye, una institució que ha descrit com “un dels cine clubs més antics de l’Estat espanyol”.

David Trueba arribarà a Ontinyent amb un gran bagatge en moltes facetes artístiques i també literàries. Al gran triomf aconseguit en 2013 amb set premis Goya amb la pel·lícula Vivir es fàcil con los ojos cerrados, entre ells el de millor film i millor director i millor guió original,  cal sumar altres treballs com a guionista per a directors del prestigi d’Álex de la Iglesia o fins i tot per al seu germà Fernando, amb els llargmetratges Two Much o La niña de tus ojos.

A banda de la prolífica obra al cinema, David Trueba també és un novel·lista de relleu, algunes obres de les quals han obtingut reconeixements nacionals i internacionals, com “Saber perder”, publicada en 2008, la qual va ser guardonada amb el Premi Nacional de la Crítica a la Millor Novel·la. Aprofitant la seua estada a la capital de la Vall d’Albaida, l’autor madrileny presentarà “Tierra de campos”, una història literària que parla de l’estima i del desamor, de l’amistat i de la pèrdua, així com del pas del temps i de la celebració de la vida.

Des de 1992, David Trueba, llicenciat en periodisme per la Universitat Complutense, publica amb profusió a El País, articles que han estat recopilats en “Artículos de ocasión” (Xordica, 1998), “Tragarse la lengua y otros artículos de ocasión” (Ediciones B, 2003), “Érase una vez” (Debate, 2013) i “El siglo XXI cumple 18” (Debate, 2018)

TEATRE ECHEGARAY

dijous 28 de novembre, a les 22.00 h

Gala d’homenatge a David Trueba, presentada per l’actriu ontinyentina Paula Albert i el concert Obrigado II (Muito obrigado) a càrrec d’AGR Nonet Grup & Perico Sambeat.

Els concerts d’AGR Nonet Grup generen expectació pel color de la música i la qualitat dels intèrprets, en aquest cas, una mescla de músics de clàssic i de jazz dels millors del panorama musical, com és el cas de Perico Sambeat, convidat en aquest esdeveniment.

AGR Nonet Grup és un projecte innovador que es va iniciar en 2010 amb músics de jazz i de bossa nova, acabant en un registre discogràfic (Obrigado). La idea original naix amb la música del conegut compositor brasiler Antonio Carlos Jobim, amb arranjaments del guitarrista Manuel Hamerlinck i del clarinetista Josvi Muñoz, dos considerables referents del jazz a l’Estat Espanyol i en aquesta ocasió s’uneix a aquest projecte, la col·laboració especial de Perico Sambeat (saxos) i Ester Andújar (veu). Projecte innovador, únic, amb excel·lents crítiques de la premsa especialitzada, i un especial atractiu per als especialistes tant del clàssic com del jazz, així com públics de diferents gustos i edats. En aquests moments s’inicia una segona etapa Obrigado II, en aquest viatge musical amb nous temes i nous arranjaments de la música d’Antonio Carlos Jobim.

El contingut musical ha despertat l’interés dels mitjans de comunicació per a la creació d’un documental, així com l’enregistrament i posterior retransmissió televisiva del mateix concert, el disc es registrava en directe enfront d’un nombrós públic que va omplir l’aforament del Palau de la Música i davant les càmeres d’À Punt Media TVV.

 

FORMACIÓ

Vicent Gelós, flautes.

Javier Barambio, oboé.

To Ruà, fagot.

Pau Moltó, trompa i trombó.

Josvi Muñoz, clarinet i melòdica.

Manuel Hamerlinck , guitarres.

Matt Baker, contrabaix.

Albert Palau, piano.

Roberto Moreno, bateria  i percussions.

Perico Sambeat  (saxos)

Ester Andújar  (veu)

 

PERICO SAMBEAT

Saxofonista alt és considerat com un dels grans músics de jazz espanyols i de major projecció internacional, amb més de 20 anys de trajectòria professional. S’ha guanyat a pols un enorme prestigi per la seua extraordinària carrera professional, amb més d’una vintena de discos com a líder i més d’un centenar com a acompanyant. Destaquen els seus treballs amb grans figures com Brad Mehldau, Kurt Rosenwinkel, Tete Montoliu, Michael Brecker, Pat Metheny i un llarg etcètera.

 

PAULA ALBERT

Tot i la seua joventut l’actriu ontinyentina, estudiant d’art dramàtic, ja ha debutat en la Sala Off de València interpretant a Charlotte Ivánovna en l’obra “El jardín de los cerezos” de Chéjov, dirigida per Mertxe Aguilar i ha sigut una de les protagonistes de “El Moviment”, on ha treballat sota la direcció de Joan Peris, amb la companyia Teatre Micalet de la capital del Túria.

Tot i que aquesta jove encara està en l’equador dels seus estudis, Paula Albert ja ha fet diversos treballs amb els companys d’art dramàtic i amplia la seua formació aprenent doblatge en un estudi d’Alboraia.

David Trueba aconsegueix concentrar en el seu nom el reflex d’una trajectòria on abunden el talent i les ganes de continuar creant. Naix a Madrid en 1969 i, des de llavors, no ha deixat de créixer com a artista. Guionista, director, escriptor, columnista, Trueba domina els camps de l’expressió com ningú.

En les seues pel·lícules Trueba ens parla de la família, dels amics, de la convivència en parella i de la interacció de tot això. Uns temes i uns personatges que ens acosten a la vida i ens ensenyen que les persones som encara mons sencers per explorar albergant sorpreses meravelloses.

Les ganes de narrar la vida, les ganes de denunciar les injustícies i les ganes de posar-li melodia a l’actualitat, li proporcionen el poder de continuar contant històries que ja formen part d’una història molt més gran que la seua, la nostra, la del nostre cine.

Aquest intel·lectual utilitza la pantalla com a escenari i el paper com a dictat. Les seues novel·les han aconseguit fer-nos riure i plorar amb la mateixa facilitat; han possibilitat que bussegem en aquestes experiències que tan bé compartim calladament; o han permés que redescobrim el sentit de la paraula amistat.

Sense dubte, Trueba s’ha guanyat a pols una posició d’honor en la nostra memòria col·lectiva reptant-nos a tornar sobre la infància més pura per a aconseguir una maduresa sensata plena de preguntes imprudents. Una persona convertida en personatge que defuig la perfecció per a acostar-se a l’autenticitat i l’originalitat.

David Trueba, el menor de huit germans, estudia Periodisme i prompte comença a treballar en premsa, ràdio i televisió. Com a guionista, debuta amb la pel·lícula Amo tu cama rica (1992), d’Emilio Martínez-Lázaro. Després d’estudiar en l’American Film Institute de Los Angeles, continua la seua carrera a Espanya amb el guió Los peores años de nuestra vida, també sota la direcció d’Emilio Martínez-Lázaro, un dels grans èxits de 1994. Treballa també en televisió on codirigeix el xou El peor programa de la semana al costat del Gran Wyoming (1993-94).

Els seus èxits com a guionista segueixen amb pel·lícules com Two Much (1995), Perdita Durango (1997), La niña de tus ojos (1998), Vengo (2000) o el documental de Carles Bosch Balseros (2002), del qual va ser també coproductor i que va ser nominat a l’Oscar.

La buena vida (1996), presentada en la Quinzena dels Realitzadors de Cannes, és la seua primera pel·lícula com a director. L’any 2000 dirigeix Obra Maestra i en 2003, Soldados de Salamina, presentada en la secció Una certa mirada del Festival de Cannes. L’any 2004 participa en la pel·lícula col·lectiva ¡Hay motivo!. El següent film, Bienvenido a casa (2006), va rebre el premi al Millor Director en el Festival de Màlaga. Aquest mateix any codirigeix al costat de Luis Alegre la pel·lícula-conversa sobre Fernando Fernán Gómez, La silla de Fernando. En 2010 crea i dirigeix la sèrie de televisió per a Canal+ ¿Qué fue de Jorge Sanz? En 2011 torna al cinema amb Madrid, 1987, que participa en la secció oficial del festival de Sundance. L’any 2013 amb Vivir es fácil con los ojos cerrados rep sis Premis Goya, reconeixements que la van convertir en la gran triomfadora de l’edició. El film va ser seleccionada per a representar a Espanya als Oscar.

En 2015 dirigeix a l’actor Ramon Fontserè en els Monòlegs de Montaigne, el qual interpreta alguns dels assajos del filòsof.

Un any després, dirigeix el documental Salir de casa, un retrat del cantant Francisco Nixon, al qual acompanya pel territori hostil i incòmode dels bars sorollosos.

Casi 40 s’estrena en 2018, presentada en el Festival de Màlaga, on va aconseguir el Premi Especial del Jurat, i que va ser nominada a Millor Comèdia en els premis Feroç 2019.

El 28 octubre de 2019 estrena a l’In-Edit Barcelona el documental Si me borrara el viento lo que yo canto (2019), sobre el cantautor Chicho Sánchez Ferlosio, i ara presentem a Ontinyent.

Com a escriptor, ha publicat cinc novel·les en l’editorial Anagrama que han sigut traduïdes a més de deu llengües: “Abierto toda la noche” (1995); “Cuatro amigos” (1999); “Saber perder” (2008) Premi Nacional de la Crítica a la Millor Novel·la; “Blitz” (2015) i “Tierra de campos” (2017) Premi Els Llibreters Recomanen, atorgat per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters. La seua última novel·la “El río baja sucio” (2019) publicada en l’editorial Siruela.

 

 

Filmografía

 

La buena vida (1996)

Obra maestra (2000)

Soldados de Salamina (2002)

Bienvenido a casa (2006)

La silla de Fernando (2006)

¿Qué fue de Jorge Sanz? TV (2011)

Madrid, 1987 (2011)

Vivir es fácil con los ojos cerrados (2013)

Salir de casa (2016)

Casi 40 (2018)

Si me borrara el viento lo que yo canto (2019)

 

Novel·les

 

“Abierto toda la noche” (Anagrama, 1995)

“Cuatro amigos” (Anagrama, 1999)

“Saber perder” (Anagrama, 2008)

“Blitz” (Anagrama, 2015)

“Tierra de campos” (Anagrama, 2017)

“El río baja sucio” (Siruela, 2019)

 

 

Imatges: fotos de David Trueba, libres, …

 

 

 

 

ÁLVARO SANCHIS GANDIA

Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i Diplomat en Disseny d’Interiors per l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València.
S’ha especialitzat a l’àmbit de la cartellera cultural, destacant la seua tasca vinculada a la Mostra Internacional de Titelles a la Vall d’Albaida, esdeveniment al qual ha posat imatge durant els últims 10 anys. Ha realitzat cartells per a entitats teatrals com Escalante Centre Teatral, així com per Anem Anant Teatre i diverses institucions i entitats culturals. Ha rebut diferents premis, entre els quals destaquen el primer premi internacional de disseny de mobiliari d’exterior de la firma Gandia Blasco, i tres premis atorgats per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV).
Combina aquesta activitat amb la de professor investigador en la Universitat Politècnica de València, on imparteix classes en Disseny i Tecnologies Creatives i Màster en Disseny i il·lustració.

 

Cartell de la 18a Mostra de Cinema d’Ontinyent

És una reflexió al voltant del concepte de l’experiència cinematogràfica, on mitjançant la metàfora del viatge (un dels elements fonamentals a l’obra del director David Trueba) es mostra des d’un punt de vista en primera persona l’acte contemplatiu i pausat que suposa observar un paisatge en moviment des de la finestra d’un mitjà de transport. Aquesta finestra i els seus límits físics actuen com a fotogrames que emmarquen allò que es mira, ubicant a qui observa el cartell a un espai fictici davant un paisatge que canvia segons el temps avança. Es tracta d’un cartell que evoluciona i del que hi trobem diferents versions, a banda d’una versió animada que recull mitjançant el moviment les diferents fases d’aquest viatge.

CARTELLERA MOSTRA DE CINEMA

ACTUALITAT ESDEVENIMENTS

Relacionats amb la mostra de cinema

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vosté tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies