David Trueba
Bio
David Trueba aconsegueix concentrar en el seu nom el reflex d'una trajectòria on abunden el talent i les ganes de continuar creant. Naix a Madrid en 1969 i, des de llavors, no ha deixat de créixer com a artista. Guionista, director, escriptor, columnista, Trueba domina els camps de l'expressió com ningú. En les seues pel·lícules Trueba ens parla de la família, dels amics, de la convivència en parella i de la interacció de tot això. Uns temes i uns personatges que ens acosten a la vida i ens ensenyen que les persones som encara mons sencers per explorar albergant sorpreses meravelloses. Les ganes de narrar la vida, les ganes de denunciar les injustícies i les ganes de posar-li melodia a l'actualitat, li proporcionen el poder de continuar contant històries que ja formen part d'una història molt més gran que la seua, la nostra, la del nostre cine. Aquest intel·lectual utilitza la pantalla com a escenari i el paper com a dictat. Les seues novel·les han aconseguit fer-nos riure i plorar amb la mateixa facilitat; han possibilitat que bussegem en aquestes experiències que tan bé compartim calladament; o han permés que redescobrim el sentit de la paraula amistat. Sense dubte, Trueba s'ha guanyat a pols una posició d'honor en la nostra memòria col·lectiva reptant-nos a tornar sobre la infància més pura per a aconseguir una maduresa sensata plena de preguntes imprudents. Una persona convertida en personatge que defuig la perfecció per a acostar-se a l'autenticitat i l'originalitat. David Trueba, el menor de huit germans, estudia Periodisme i prompte comença a treballar en premsa, ràdio i televisió. Com a guionista, debuta amb la pel·lícula Amo tu cama rica (1992), d'Emilio Martínez-Lázaro. Després d'estudiar en l'American Film Institute de Los Angeles, continua la seua carrera a Espanya amb el guió Los peores años de nuestra vida, també sota la direcció d'Emilio Martínez-Lázaro, un dels grans èxits de 1994. Treballa també en televisió on codirigeix el xou El peor programa de la semana al costat del Gran Wyoming (1993-94). Els seus èxits com a guionista segueixen amb pel·lícules com Two Much (1995), Perdita Durango (1997), La niña de tus ojos (1998), Vengo (2000) o el documental de Carles Bosch Balseros (2002), del qual va ser també coproductor i que va ser nominat a l'Oscar. La buena vida (1996), presentada en la Quinzena dels Realitzadors de Cannes, és la seua primera pel·lícula com a director. L'any 2000 dirigeix Obra Maestra i en 2003, Soldados de Salamina, presentada en la secció Una certa mirada del Festival de Cannes. L'any 2004 participa en la pel·lícula col·lectiva ¡Hay motivo!. El següent film, Bienvenido a casa (2006), va rebre el premi al Millor Director en el Festival de Màlaga. Aquest mateix any codirigeix al costat de Luis Alegre la pel·lícula-conversa sobre Fernando Fernán Gómez, La silla de Fernando. En 2010 crea i dirigeix la sèrie de televisió per a Canal+ ¿Qué fue de Jorge Sanz? En 2011 torna al cinema amb Madrid, 1987, que participa en la secció oficial del festival de Sundance. L'any 2013 amb Vivir es fácil con los ojos cerrados rep sis Premis Goya, reconeixements que la van convertir en la gran triomfadora de l'edició. El film va ser seleccionada per a representar a Espanya als Oscar.En 2015 dirigeix a l'actor Ramon Fontserè en els Monòlegs de Montaigne, el qual interpreta alguns dels assajos del filòsof. Un any després, dirigeix el documental Salir de casa, un retrat del cantant Francisco Nixon, al qual acompanya pel territori hostil i incòmode dels bars sorollosos. Casi 40 s'estrena en 2018, presentada en el Festival de Màlaga, on va aconseguir el Premi Especial del Jurat, i que va ser nominada a Millor Comèdia en els premis Feroç 2019. El 28 octubre de 2019 estrena a l'In-Edit Barcelona el documental Si me borrara el viento lo que yo canto (2019), sobre el cantautor Chicho Sánchez Ferlosio, i ara presentem a Ontinyent. Com a escriptor, ha publicat cinc novel·les en l'editorial Anagrama que han sigut traduïdes a més de deu llengües: "Abierto toda la noche" (1995); "Cuatro amigos" (1999); "Saber perder" (2008) Premi Nacional de la Crítica a la Millor Novel·la; "Blitz" (2015) i "Tierra de campos" (2017) Premi Els Llibreters Recomanen, atorgat per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters. La seua última novel·la "El río baja sucio" (2019) publicada en l'editorial Siruela.
