EN CARTELL
VALOR SENTIMENTAL TO: Sentimental Value
Centre Comercial El Teler
Dies: divendres 6 a dijous 12 de març de 2026 (alerta las horaris)
Horaris:
Divendres 6 i dissabte 7 a les 18.00, 20.15 i 22.30
Diumenge 8, dilluns 9, dimarts 10 i dijous 12 a les 18.00 i 20.15
Dimecres 11 a les 18.00
Director: Joachim Trier
Idioma: danès sub. castellà
Qualificació: NR -12 anys
Sinopsi
Projectada en novembre de 2025, la reestrenem davant els nombrosos premis internacionals rebuts:
Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes
Goya a Millor Pel·lícula Europea
Premi BAFTA a Millor Pel·lícula de parla no anglesa
9 nominacions als Premis Oscar
Un drama familiar amb aroma a Bergman
Affeksjonsverdi (Valor sentimental) és la última pel·lícula del director noruec Joachim Trier, un brillant melodrama que dissecciona els traumes familiars amb una gran actuació del veterà Stellan Skarsgård i de les actrius Renate Reinsve (que ja ens fascinara a La pitjor persona del món) i Elle Fanning (tot un descobriment).
Com al seu anterior film (també exhibit a Utiye), la narració va alternant intel·ligentment moments amb humor amb moments tristos que van aprofundint en els traumes familiars ocasionats per l’absència del pare, alhora que reflexiona sobre la relació entre cinema i realitat aprofitant la figura de Gustav (reputat director de cinema – Skarsgård) i la seua filla Nora (actriu famosa de teatre – Reinsve).
Però, és precisament el tercer personatge, la filla i germana menuda dels protagonistes, la que, en la fabulosa encarnació de Fanning, li dóna un valor afegit que fa créixer el film. És el personatge que vertebra el relat i harmonitza les turbulentes relacions dels altres dos.
Altre personatge important és la casa, una brillant estructura on s’han gravat moltes escenes del film, la casa pertany al músic de rock noruec Lars Lillo-Stenberg,. Després de visitar unes 400 cases, quan Trier la va veure no ho va dubtar. Lars es la va prestar de seguida “Ell entén de cinema, és músic” (J. Trier)
“Les coses estan molt polaritzades i són molt agressives ara mateix, respecte totalment a la gent que vol utilitzar l’art com una forma de cridar la seua ràbia i les seues opinions. Ho entenc però, al mateix temps, també es pot mirar cap a endins, cap a allò que intentem protegir en un món que s’està tornant molt brutal. Hi ha quelcom en la tendresa que és molt humà, que ens cal expressar»” (J. Trier). Le Nosferat



