Sinopsi

El drama humà construeix un espectacle fílmic

El cap d’any del canvi de mil·lenni (2000-2001) un grup d’amics es disposava a fer l’escalada del Balandrau, un pic de 2585 metres al Pirineu gironí que separa les valls de Ribes i Camprodon. El 30 de desembre va amanéixer assolellat i res preveia un canvi brusc de les condicions meteorològiques. Al poc d’inicar el descens, de sobte va moure el torb (un vent ratxejat de la zona) amb ventades de més de 150 km/h i temperatures extremadament baixes. Els alpinistes es van veure inesperadament i ràpidament envoltats enmig d’unes condicions extremes, la neu alçada pel vent els feria com si els estigueren disparant milers de agulles per tot arreu, la temperatura va baixar en segons de uns 0º a 15º- 20º sota zero i amb una visibilitat nul·la a totes les direccions “tot era blanc, a dalt, a sota, als costats” relata Josep Maria Vilà, l’únic supervivent dels vuit integrants de la colla de muntanyencs.
El 2018 Jordi Cruz i Serra va descriure la tragèdia al llibre 3 nits de torb i 1 cap d’any (Símbol Editors), relat que va servir com a base del documental Balandrau, infern glaçat (Guille Cascante – 2021) i ara de la pel·lícula Balandrau, vent salvatge (Fernando Trullols – 2026).
El film, tot i retratar una de les pitjors tragèdies del muntanyisme espanyol, vol retre homenatge als amants de la muntanya i a la gent (bombers i voluntaris) que es juga la vida als rescats. Diu F. Trullols: “Encara que la pel·lícula mira a la mort de cara, sense cap mena de mirament, sobretot mira a la vida, que és la gran lliçó que hem aprés tot l’equip de Balandrau”. Le Nosferat

Trailer