Sinòpsi

Divertida comèdia amb aire d’una intriga criminal

Mi crimen, comèdia aparentment lleugera de François Ozon, està inspirada en una antiga obra de teatre, és la història de dues dones en els anys 30 del segle passat: una d’elles és acusada d’assassinar a un gran productor, després que aquest intentarà abusar d’ella i, l’altra és l’amiga advocada que eix en la seua defensa. Comença ací un entramat d’estratègies que portaran a la vertadera assassina. La crítica ha destacat que és una comèdia gojosa amb aire de vodevil que flueix com un brollador de la mà d’un repartiment sembrat, capaç de moure’s entre diàlegs brillants i endiablats, i una trama amb tots els ingredients possibles: assassinats, desnonaments, amants, actrius fracassades, judicis, sonoritat i una miqueta de Me Too.

El fet de fer una comèdia d’una història que comença amb un intent de violació d’una jove actriu és, l’argumenta el director “per la distància temporal que em permet utilitzar la comèdia. Realment em sembla interessant poder riure’m de temes molt greus”.

Ozon es porta així una història passada a l’actualitat i per a aconseguir-ho sense resultar subratllat ni passat, s’ha envoltat d’un repartiment brillant, novell i veterà. I els col·loca a tots en uns escenaris preciosos i detallistes, en unes seqüències tradicionals, quasi teatrals que beuen del millor cinema daurat americà i els ha regalat un guió carregat de divertides frases i de picades d’ullet anacròniques. Un divertiment sensacional. Kaligari

Trailer