Sinopsi

Sobre els familiars de malalts d’Alzheimer

A partir de la seua experiència personal, Marta Matute comprimeix en poc més de noranta minuts els sis anys de crua epopeia familiar que va suposar la degeneració mental de la seua mare malalta d’Alzheimer, ací encarnada per Sonia Almarcha. No obstant això, el protagonisme no recau en la víctima de la patologia, sinó en qui pateix les conseqüències.
          Jo no moriré d’amor és escrupolosa en el tractament del punt de vista de Claudia (Júlia Mascort), la filla menor d’un matrimoni que completa el seu pare (Tomás del Estal), militar en la reserva. També està la seua germana major (Laura Weissmahr), que viu a Barcelona i supleix les seues absències i el seu sentiment de culpa, comportant-se amb la severitat d’una governanta d’asil sense recursos, d’eixes que avaluen les emocions amb fulls de càlcul.
La càmera de Marta Matute mai se separa de Claudia, adolescent, lesbiana, algú que veu avortat el seu accés a l’adultesa per la càrrega que suposa atendre la seua mare, víctima d’una malaltia que l’avergonyeix i que li impedeix donar curs els impulsos propis de la seua edat. Matute només s’aparta d’ella en ocasions molt puntuals, com quan en les reunions familiars necessita el primer pla d’un altre personatge per motius dramàtics.
Però la pel·lícula no és només un model de rigor referent a la perspectiva assumida, també maneja amb expressiva elegància les el·lipsis, s’estalvia explicacions que venen imposades per la lògica de la vida i dosifica les bolcades del relat sense caure en tremendismes; a penes s’apuja el volum en un parell d’ocasions plenament justificades.
Una proposta redona, que l’espectador no oblidarà. Kaligari

Trailer