VIVIR ES FÁCIL CON LOS OJOS CERRADOS

Mescla de road movie i western, luminosa i amb carisma.

D’alguna manera aquest film enllaça amb els relats iniciàtics i les pel·lícules on the road, aquesta vegada traslladat a l’Espanya dels anys seixanta, un temps en què aquest país lluita per eixir de la llarga nit del franquisme però la dictadura era capaç de destruir qualsevol iniciativa; i els habitants d’aquell temps nadaven en la ignorància mentre la vida passava enllà dels Pirineus i els moviments culturals, estètics, polítics, socials i musicals sols perforaven la solidesa de la impermeable serralada via dobles fons dels cotxes, escapades furtives a Perpinyà o dissimulades entre les robes de la maleta. L’obscurantisme ho omple tot i els guardians de la moral tenen ulls arreu de la societat.

En aquella trista conjuntura tres personatges decideixen emprendre un viatge que cerca escapar de les seues respectives realitats i abastar el somni de deslligar-se de les cordes que els oprimeixen, encara que siga momentàniament. Antonio és un professor d’anglés que vol conéixer el seu ídol, John Lennon, que es troba a Almeria rodant una pel·lícula. Pel camí es trobarà dos jóvens perduts i sense rumb en les seues vides, que l’acompanyaran en la seua aventura pels polsegosos camins i apedaçades carreteres d’una Espanya endarrerida i primitiva.

David Trueba traça un film situat en la carretera, en el qual es palpa la picaresca i el costumisme made in Spain, una mica amable però realista, que té la virtut d’evitar caure en qualsevol classe de pretensió grandiloqüent si no, bé al contrari, el seu encant rau en la humilitat humana dels seus personatges i la sensació entranyable que desprén, al mateix temps que s’apropia d’una narrativa fluida que funciona perfectament. A més, Javier Cámara torna a demostrar el seu polifacètic talent, un dels més solvents dels actors espanyols, que li afegeix un nou enorme grau de dignificació a una cinta que té moltes virtuts.