MOSTRA DE CINEMA 2022

LA CONSAGRACIÓN DE LA PRIMAVERA

Trenca el tabú entre sexe i discapacitat

Comentava el director Fernando Franco després de la presentació de la seua pel·lícula en el festival de Sant Sebastià que era conscient, pel tema triat, la sexualitat en un jove amb paràlisi cerebral, que s’estava ficant en un jardí i per això era fonamental ser rigorós i respectuós. Ha complit amb escreix. A La consagració de la primavera no li falten respecte i rigor en encarar una relació tan complexa com la que estableixen Laura, una jove que s’instal·la en un col·legi major de Madrid mentre realitza els seus estudis universitaris, i David, un xic amb paràlisi cerebral de qui es converteix en amiga. La pel·lícula flueix a partir d’un estil atent al més xicotet dels detalls –les escenes de tots dos tombats en el llit escoltant les cançons que selecciona David són precioses– i aquest rigor quasi documental que buscava Franco des del primer moment amb la complicitat de Telmo Irureta, l’actor protagonista, qui pateix paràlisi cerebral.

Com en el seu enlluernador treball La herida de 2013 que va ser el debut en el llargmetratge, el director s’obstina a reconstruir des de la inquietud d’un dubte individual, i si es vol aliena, el dibuix exacte d’una cosa molt més gran i que ens incumbeix a tots.

Tot en el film emana una considerable veritat –vegen-se les primeres converses entre l’encara desorientada Laura (Valeria Sorolla) i la mare de David, encarnada per Emma Suárez–, i veritat és un terme essencial perquè una pel·lícula d’aquestes característiques funcione sense fer gala de tesis ni gens similar. Franco ens mostra la història deixant l’espai suficient perquè l’espectador reflexione sobre els fets, dubtes i emocions mostrades. Kaligari

De 4 a 10 de novembre

Divendres, dissabte i diumenge sessions a les 18.00, 20.00 i 22.00
Dilluns, dimarts, dimecres i dijous sessions a les 18.00 i 20.00 (1)
(1) Dimecres 9 únicament sessió de les 20.00

TO La consagración de la primavera. Espanya. 2022. 110 minuts
idioma castellà. NR -16 anys
Director Fernando Franco
Guió Fernando Franco, Bego Aróstegui
Intèrprets Valeria Sorolla, Telmo Irureta, Emma Suárez.

ESTIMADA SARA

Un emotiu retrat de la primera taxista d’Afganistan

La cineasta Patricia Franquesa captura la força d’una dona poderosa que trenca barreres en una societat marcadament patriarcal. El rostre de la Sara mostra uns ulls brillants, incansables per defensar els drets de les dones i aconseguir allò que semblava impossible. Un emotiu retrat de la Sara, la primera dona taxista de l’Afganistan. Una inspiradora història d’amistat entre dues dones plenes de vida, un cant a l’empatia i al diàleg entre cultures. El relat circular de la història vital de la Sara gira de la por a l’amor i de l’amor a la por. Un testimoni d’una realitat que ja no existeix.

ACCIÓ DOCUMENTAL+

Amb la col·laboració de DocsBarcelona, d’Acció Cultural del País Valencià, ACICOM Ciutadania i Comunicació, cada mes vos presentem un documental d’estreno.

EL DOCUMENTAL DEL MES

Única sessió dissabte 5 de novembre a les 20.00

TO Oh Dear Sara. Espanya, Sèrbia, Noruega. 2021. 60 minuts
idioma castellà i anglés sub. català. NR -12 anys
Directora Patricia Franquesa
Intèrprets documental

LA BUTACA DE LA PUTA 

La prostitució de carrer

Marga és prostituïda en un polígon. Una circumstància familiar canviarà la seua vida i la de la seua germana per sempre.

sessió dimecres 9, 16 i 23 de novembre – sessió a les 18.00

TO La butaca de la puta. Espanya. 2022. 15 minuts
idioma castellà. NR -16 anys
Directora Mar Navarro
Guió Mar Navarro
Intèrprets Cristina Fernández Pintado, Paloma Vidal, Héctor Navarro.

Premi a Millor Ficció al Festival de Cinema Ciutadà Compromés
Nominada a Millor Curtmetratge de Ficció als Premis Berlanga 2022 de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual

LAS CARTAS PERDIDAS

La presó i l’exili de les dones republicanes

Després del colp d’estat militar contra el Govern de la II República en 1936, el règim de Franco va aprofitar la victòria per a castigar de manera cruel a moltes dones, a les quals se’ls va aplicar els mecanismes més extrems de violència i d’humiliació en un intent de cosificar-les i deshumanitzar-les, patint una doble persecució: la ideològica i la de gènere. Aquest documental és un recorregut emocional basat en cartes reals interpretades per grans actrius, arxius inèdits, documents i en els testimoniatges de les dones represaliades pel règim franquista i les dona a conéixer al món perquè els seus noms no s’esborren de la història.

Única sessió dimecres 9 de novembre – sessions a les 18.00

TO Las cartas perdidas. Espanya. 2021. 75 minuts
idioma castellà. NR -12 anys Especialment recomanada pel foment de la igualtat de gènere
Directora Amparo Climent
Guió Amparo Climent
Intèrprets documental.

Menció Especial al Festival de Cinema Ciutadà Compromés

UN AÑO, UNA NOCHE

Una reflexió poderosa i agredolça sobre l’impacte del trauma

La pel·lícula d’Isaki Lacuesta abans que només copiar la intenció i sentit del relat de Ramón González (Paz, amor y Death metal) el completa, l’ordena i li dona sentit. Encara més, l’estratègia del director consisteix a retratar a la parella interpretada, prop de la perfecció, per Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayat en tots els temps possibles durant el que dura un any. Se’ls veu just després de la massacre i tot seguit enfangats en els treballs i els dies d’unes setmanes després, d’uns mesos, d’un any. Carreguen amb un pes que els afona i els col·loca davant dels ulls la simple evidència del pes, del pes de la vida. Tot és oferit alhora, sense cronologies i mapes establits, en un puzle prodigiós de cinema profundament ombrívol i clarivident alhora; de cinema edificat sobre la més íntima paradoxa on el desassossec conviu amb la calma, l’angoixa amb l’esperança, la realitat amb el desig i el passat amb el futur. “Oh nit, que vas guiar!”.
Lacuesta se les arregla per a compondre el seu treball més ambiciós i menys derivatiu. Un any, una nit no abandona en cap moment la seua intenció ni el seu somni. La posada en escena obsessiva darrere del fet de caminar per força erràtic dels protagonistes que no altera el propòsit d’una obra sempre pendent d’una encesa reivindicació d’allò més a mà, del pròxim, del simplement imprescindible.
Un any, una nit vol en tot moment posar a la vista de l’espectador la forma com la memòria ordena el passat, condiciona el present i defineix, sens dubte, el futur.

D’11 a 17 de novembre
Divendres, dissabte i diumenge sessions a les 18.00, 20.00 i 22.00
Dilluns, dimarts, dimecres i dijous sessions a les 18.00 i 20.00

TO Un año, una noche. Espanya. 2022. 120 minuts
idioma francés sub. català. NR -12 anys
Director Isaki Lacuesta
Guió Isa Campo, Isaki Lacuesta, Fran Araújo. Llibre: Ramón González
Música Raül Refree
Intèrprets Nahuel Pérez Biscayart, Noémie Merlant, Quim Gutiérrez, Alba Guilera, Natalia de Molina.

UNA ELEFANTA SOBRE LA TELA DE UNA ARAÑA

El sentit de la vida

Un director de cinema de més de 70 anys veu que la mort s’apropa. Vol burlar-se de la vida en la qual serà la seua última pel·lícula. Per a fer-ho, comptarà amb una anciana quixotesca de 109 anys –amb unes immenses ganes de morir– i tres joves artistes: una músic, una pintora i una actriu, els qui viatjaran a un xicotet poble perdut de la Manxa, inspirades en les aventures de Simona, la dona que els revelarà l’absurd sentit de l’existència.

Única sessió dimecres 16 de novembre – sessions a les 18.00

TO Una elefanta sobre la tela de una araña. Espanya. 2022. 75 minuts
idioma castellà. NR -12 anys
Director Rolando Díaz
Guió Doriam Alonso, Rolando Díaz
Intèrprets documental.

Nominada a Millor Llargmetratge Documental als Premis Berlanga 2022 de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual

VASIL

El perjudicis sobre el diferent, el estranger

El gran escriptor austríac Stefan Zweig va utilitzar els escacs per a endinsar-nos en el món complex –i en aquest cas, terrible- de l’ésser humà. Joc, esport, art…, aquesta batalla intel·lectual de riquesa mental incommensurable és novament una excusa meravellosa per a introduir-nos en camins nous –de via molt més dolça- que les persones estem construint a hores d’ara.

Vasil és un immigrant que malviu gràcies a la seua capacitat de jugar al bridge i als escacs. Aquest búlgar d’aspecte innocent i calmat és una persona summament interessant, intel·ligent i molt afable que entaula amistats que li canviaran la vida i, sobretot, a les persones que el coneixen.

La història en què es basa aquesta faula deliciosa està inspirada en una experiència personal real que la directora i guionista valenciana Avelina Prat tingué amb el seu pare. La creadora d’aquest relat fílmic delicat i encisador ens fa reflexionar molt agradablement sobre les relacions humanes, l’amistat i la connexió amb el diferent. És el seu primer llargmetratge de ficció; no obstant això, aquesta arquitecta reconvertida en directora i guionista de cinema té molta experiència al món de la cinematografia. Ha realitzat nombrosos curtmetratges i ha treballat amb directors de prestigi com Cesc Gay, Javier Rebollo o Fernando Trueba, entre altres.

La pel·lícula està rodada a València i compta amb grans professionals del setè art, com el director de fotografia Santiago Racaj, la directora d’art Mónica Bernuy, així com els actors Karra Elejalde, Ivan Barnev i les actrius Alexandra Jiménez i Susi Sánchez, entre altres. Atticus Finch

De 18 a 24 de novembre – sessions a les 18.00, 20.00 i 22.00  (1)
Divendres 18 a les 20.00 presentada per la directora Avelina Prat

TO Vasil. Espanya. 2022. 92 minuts
idioma castellà. NR -12 anys
Directora Avelina Prat
Guió Avelina Prat
Intèrprets Ivan Barnev, Karra Elejalde, Alexandra Jiménez, Sue Flack, Susi Sánchez.

Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió i cinc nominacions més als Premis Berlanga 2022 de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual
SEMINCI Millor actor ex aequo a Ivan Barnev i Karra Elejalde

PERSONA (NO) HUMANA

Sobre els drets i el benestar dels animals

Sandra i Cecília són dos grans simis que viuen recloses i exhibides en pèssimes condicions en dos zoològics argentins. L’ONG Projecte Gran Simi contacta amb un grup d’advocats per a començar un llarg camí judicial per a aconseguir que se’ls reconeguen tres drets fonamentals: a la vida, a la llibertat i a la no tortura.

Única sessió dimecres 23 de novembre – sessions a les 18.00  

TO Persona (no) humana. Espanya. 2022. 108 minuts
idioma castellà. NR -12 anys
Director Alejandro Cuéllar, Rafa G. Sánchez
Guió Alejandro Cuéllar, Rafa G. Sánchez
Intèrprets documental.

Premi a Noves Realitats Socials al Festival de Cinema Ciutadà Compromés

EL AGUA

Esplèndida òpera prima sobre els mites rurals

El País Valencià té una relació complexa amb l’aigua. Com canta Raimon “Al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa. Si plou poc, és la sequera, si plou massa, és la catàstrofe”. Així, quan diluvia i arriba la gota freda, l’aigua es converteix en el pitjor enemic de tots. Porta caos, destrucció i fins a mort. En una zona tan marcada per aquesta dicotomia, és normal que fins i tot les llegendes giren entorn d’ella. És el cas de la qual recull Elena López Riera en la seua primera pel·lícula, El agua, un impressionant debut que competeix en la Quinzena dels realitzadors de Cannes i amb el qual ha conquistat el Festival.
La directora ja havia demostrat en els seus curtmetratges un estil únic i personal en el qual l’oníric, el real i el poble es fonen d’una manera poètica. Ara amplia el seu univers amb una òpera prima que no s’assembla en res al que veiem habitualment al cinema espanyol, pendent de la taquilla i les fórmules per a triomfar en la batalla dels algorismes. López Riera va a contracorrent. La llegenda que estableix com a vertebradora de la seua història diu que, amb cada riuada provocada per la gota freda, les dones d’Oriola desapareixen. Que se’ls fica l’aigua dins i fugen.
És l’excusa per a contar una història d’una jove adolescent que vol fugir del poble. No ser com la seua mare, la soltera assenyalada, la que porta les desgràcies. No hi ha un futur per a ella. Ni dins ni fora. Només com a mare i esposa, com a generadora de noves generacions que seguisquen atrapades allí. López Riera mescla el fantàstic amb la història oral i col·loca a un grup de dones que compten a càmera com a elles els van contar aquesta llegenda des de xiquetes. El agua és, sobretot, una mirada personal i diferent del camp i al poble. La mirada que va tindre ella quan va decidir anar-se d’Oriola per a fer cinema.

De 25 de novembre a 1 de desembre – sessions a les 18.00

TO El agua. Espanya. 2022. 104 minuts
idioma castellà. NR -12 anys Especialment recomanada pel foment de la igualtat de gènere
Directora Elena López Riera
Guió Philippe Azoury, Elena López Riera
Intèrprets Luna Pamiés, Bárbara Lennie, Nieve de Medina, Alberto Olmo.

Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió, Millor Actriu i dos nominacions més als Premis Berlanga de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual

UTAMA

Creuament entre western de Sergio Leone i fotografies de Sebastião Salgado

En les extensions resseques de l’altiplà bolivià, Virginio i Sisa, una parella d’ancians quítxues, es guanyen la vida bàsica com a criadors de llames, la seua rutina diària governada per ritmes que van ser gravats en l’estil de vida tradicional de les moltes generacions que els van precedir. Però el món ha canviat. I una sequera prolongada ha convertit una subsistència ja desafiadora en una lluita precària per la supervivència. Quan el net de la parella ve de visita des de la ciutat, la qüestió del futur es posa de manifest: romandre en la terra i enfrontar una rutina cada vegada més àrdua sols per a sobreviure, o fugir a la ciutat i arriscar-se a perdre el contacte amb les tradicions quítxues. Aquesta no és de cap manera la primera pel·lícula que explora la difícil situació de les comunitats que es troben en la primera línia del canvi climàtic i perd impuls en el tercer acte. Però a través de la història d’amor en el cor d’aquest debut visualment enlluernador, Utama ofereix al públic una connexió identificable amb una forma de vida que està a prop de l’extinció.

L’escriptor i director d’origen bolivià Alejandro Loayza Grisi va començar en la fotografia fixa, abans de passar a la cinematografia documental, treballant amb freqüència en projectes amb temes ambientals. Aquesta experiència proporciona una base tant estètica com temàtica per al seu primer llargmetratge, un treball sorprenentment bell que empra les possibilitats cinematogràfiques de la pantalla gran per a capturar les impressionants vistes de les terres altes i la vasta i brutal indiferència del paisatge.

De 25 de novembre a 1 de desembre
divendres, dissabte i diumenge – sessions a les 20.00 i 22.00
dilluns, dimarts, dimecres i dijous – sessions a les 20.00

TO Utama. Bolivia. 2022. 87 minuts
idioma quítxua sub. castellà. NR -7 anys
Director Alejandro Loayza Grisi
Guió Alejandro Loayza Grisi
Intèrprets Luisa Quispe, José Calcina, Santos Choque.

Millor Pel·lícula Iberoamericana al Festival de Málaga

LA TRAVERSÉE

Profunda i sofisticada amb una canviant paleta de colors

Una història sobre la immigració realitzada amb pintura sobre cristall. Kyona i Adriel intenten escapar dels qui els volen caçar, per arribar a un país amb un règim polític més indulgent.

Durant un viatge iniciàtic que els portarà de la infància a l’adolescència, travessaran un continent devorat per la caça d’immigrants, i hauran de sobreviure a les proves.

Única sessió dissabte 26 de novembre  a les 18.00

TO La Traversée. França. 2021. 84 minuts
idioma castellà. NR -12 anys
Directora Florence Miailhe
Guió Marie Desplechin, Florence Miailhe
Intèrprets animació

Nomina Millor Film d’Animació als Premis Cèsar

Amb la col·laboració del Festival d’Animació d’Alcoi – ANIMALCOI

DRIPPING

Sucumbir al sistema o der fidel al teus principis

Dripping es una comedia que ironiza sobre los intereses creados en torno al mundo de la creación artística. Sento (Pep Munné) es un artista genial, pero sin suerte, en un entorno mercantilizado. Su inseparable amigo Domingo (Albert Forner) es un “artista en fase teórica”, que vive espléndidamente gracias a las rentas familiares. Ambos se verán envueltos en una serie de peripecias cuando Genoveva (Gretel Stuyck), una galerista de arte, ofrezca a Sento participar en el más importante concurso de pintura del mundo.

Dripping fa 21 anys però matè la frescura del primer dia, com un bon quadre que el temps el millora.

Única sessió dissabte 26 de novembre a les 20.00 PRESENTADA PEL DIRECTOR VICENT MONSONIS  

TO Dripping. Espanya. 2001. 105 minuts
idioma català. APTA
Director Vicent Monsonís
Guió Vicent Monsonís
Intèrprets Pep Munné, Juan Luis Galiardo, Guillermo Montesinos, Gretel Stuyck