UTAMA

Millor Pel·lícula Iberoamericana al Festival de Málaga

Creuament entre western de Sergio Leone i fotografies de Sebastião Salgado

En les extensions resseques de l’altiplà bolivià, Virginio i Sisa, una parella d’ancians quítxues, es guanyen la vida bàsica com a criadors de llames, la seua rutina diària governada per ritmes que van ser gravats en l’estil de vida tradicional de les moltes generacions que els van precedir. Però el món ha canviat. I una sequera prolongada ha convertit una subsistència ja desafiadora en una lluita precària per la supervivència. Quan el net de la parella ve de visita des de la ciutat, la qüestió del futur es posa de manifest: romandre en la terra i enfrontar una rutina cada vegada més àrdua sols per a sobreviure, o fugir a la ciutat i arriscar-se a perdre el contacte amb les tradicions quítxues. Aquesta no és de cap manera la primera pel·lícula que explora la difícil situació de les comunitats que es troben en la primera línia del canvi climàtic i perd impuls en el tercer acte. Però a través de la història d’amor en el cor d’aquest debut visualment enlluernador, Utama ofereix al públic una connexió identificable amb una forma de vida que està a prop de l’extinció.

L’escriptor i director d’origen bolivià Alejandro Loayza Grisi va començar en la fotografia fixa, abans de passar a la cinematografia documental, treballant amb freqüència en projectes amb temes ambientals. Aquesta experiència proporciona una base tant estètica com temàtica per al seu primer llargmetratge, un treball sorprenentment bell que empra les possibilitats cinematogràfiques de la pantalla gran per a capturar les impressionants vistes de les terres altes i la vasta i brutal indiferència del paisatge.