Sinopsi

Dies / Horaris

Cines El Teler

Dies: de divendres 20 a dijous 26 de març

Horaris:  20.00  (1)
(1) a les 18.00 – 22.30  EL OFICIAL Y EL ESPIA

Ressenya:

Premis Gaudí nominada a Millor pel·lícula, direcció i actor (Sergi López)

Una història d’auto descobriment senzilla i sense ampul·lositat

Pels volts dels anys 70 del segle XX, a l’escriptor britànic d’origen polonés, Joseph Conrad, un conferenciant imprudent i de poques llums literàries el va titllar de racista per una de les obres cabdals de la literatura universal: “El cor de les tenebres”. Personalment opine que aquest crític no va entendre res del que llegia al text, si eixa va ser la seua conclusió. Això succeeix molt a certs àmbits, i pot passar en les millors famílies i a les millors ments. I ara sabem que, així com hi ha cultes que són ximples, també hi ha intel·ligències badoques. Els neurocientífics ens han demostrat que l’enteniment és múltiple, i hom pot ser molt assenyat per a unes coses i un complet inepte per a altres. Com és el cas d’aquesta persona que opina això sobre l’obra mestra de Conrad.

Doncs bé, enllaçant aquesta idea amb el film que vinc a ressenyar, i fent “apologia de futur”, estic segur que molta gent pot pensar que aquesta cinta de Neus Ballús està plena de tòpics, de clixés o de qüestions àmpliament conegudes, de llocs comuns que tothom ja ha experimentat. Només amb el títol i l’argument inicial, molts consideraran  que: “ja sé de què va”…, “no em descobrirà res…” i un llarg etcètera d’excuses per no anar a veure una meravellosa pel·lícula.

És cert, tot viatge és un descobriment, un creixement, no només cap a fora, sobretot cap a dintre d’un mateix, cap a l’autoconeixement. I si el viatge és a una zona, com és el cas del Senegal, és evident que el creixement serà encara més ample, perquè sortirem de la coneguda zona de confort. Però, si això no és suficient per atraure la gent al cinema, seguiré afegint raons que aquest film, divers i ric, aporta.

Per exemple, quan el viatge es fa amb 17 anys, es potencia tot exponencialment, tant el coneixement, com el creixement, com el descobriment, com la sobtada obertura d’ulls a la realitat. Però no és menys cert que, malgrat que tot això li esdevé a Marta al viatge; el xoc generacional, l’aprenentatge cultural, social i personal, així com les contradiccions morals i humanes, el descobriment d’espais i d’emocions desconegudes per a un mateix, també apareixeran al llarg dels 83 minuts de metratge. Àfrica i la seua gent no deixa indiferent ningú, molt menys una adolescent provinent del primer món. Us recomane encaridament que feu aquest viatge, i no només per tot el que us he dit, sinó també per la perfecta posada en escena de la directora que, amb aparent senzillesa, amb naturalitat i agilitat de càmera, sap traure tot el suc a l’excel·lent planter d’actrius i actors que intervenen. Atticus Finch.

Trailer i Galeria

1 videos 3 imatges