UN HÉROE

Retrata el laberint kafkià de l’Iran

Quan al substantiu “cinema” li segueix l’adjectiu “iranià” es sol produir el curiós efecte tremolor en els genolls del potencial espectador. I aquesta és una pel·lícula iraniana, però tenim per a ella un remei anticonvulsiu perfecte que hi haguera de pal·liar qualsevol espasme i reticència: el seu director és Asghar Farhadi, cineasta extraordinari que no sols agrada en festivals sinó també a les sales comercials i fins i tot en l’Acadèmia de Hollywood que li ha donat ja dues vegades l’Oscar, per Nader i Simin, una separació (2011) i per El viatjant (2016); a més, aquesta pel·lícula, Un heroi, està més prop del De Sica de Lladre de bicicletes que de l’últim Abbas Kiarostami, per esmentar el gran mestre del cinema iranià.

Així, sense por, Un heroi és una de les millors obres, més senzilles, profundes, humanes i sensibles que qualsevol podrà veure enguany, rodada a la ciutat de Shiraz entre el vapor del quotidià i a peu de carrer, i amb un personatge, un home essencialment honrat i humil, atrapat en els rastres d’unes situacions adverses que el fan dubtar entre allò que és ètic, convenient i just (i amb ell, a l’espectador) i les conseqüències i equívocs que això li ocasiona.

A Rahim el va abandonar la seua dona i es va quedar al càrrec del seu fill, un xic espavilat però amb greus problemes per a parlar, i ara intenta recompondre la seua vida al costat d’una dona que l’espera pacient. L’actor Amir Jadidi fa una composició excel·lent i que absorbeix fins a l’última gota de complexitat, dubte, adhesió i drama del personatge, quasi comparable a Lamberto Maggiorani en l’obra mestra de De Sica, i en companyia del seu fill que interpreta el menut actor Saleh Karimaei.

Sempre al costat de l’humà, Farhadi cerca en la seua història també el social, amb les seues gents, les seues institucions, el religiós, el judicial i fins als mitjans de comunicació i les xarxes socials que mesclen, tergiversen i converteixen en deformat espectacle real amb la falsedat i la decència amb la immoralitat. En fi, una lliçó de cinema i de vida que, a més, no necessita malvats per a col·locar-nos davant aquestes dreceres entre el bé i el mal. Son of Shaft