La realitat que tenim al costat de casa

La càmera segueix un home madur d’aspecte ordinari en el seu vagareig per la ciutat, des que es desperta en un pis sense ànima fins que hi torna a poqueta nit. Furtant en una verduleria, desapareixent sense pagar el desdejuni, dinant en un menjador social, guardant a la butxaca els aperitius servits en un acte cultural. No cal cap diàleg per a mostrar un dia com un altre en la vida d’un d’aquells a qui el sistema ha fet fora.
Rere el títol que desprèn una aroma de rutina, Un dia com un altre, s’amaga una història punyent. Quotidiana i molt dura. “Volia mostrar la realitat que tenim al costat de casa i que massa sovint passa desapercebuda”, fa saber Sebastià. “El 30% de la gent es troba en situació d’exclusió social i les taxes de pobresa infantil que arrosseguem de fa anys també haurien d’interpel·lar-nos”, afegeix el director.
“Ens crida l’atenció la pobresa extrema, la que observem al carrer, però hi ha tot d’històries anònimes que potser li estan passant al veí de la porta d’enfront”, subratlla el director novell.