Nominacions als Premis Gaudi, als Feroz, als Goya

Representació del desig i del sexe 

No asseguraria que el millor guió per a una pel·lícula és un bon llibre. Té molts aspectes de poder ser-ho, però s’han de tindre en compte moltes consideracions. Certament és juga amb l’avantatge d’una bona història ja contrastada per editorials, especialistes i lectors. Així mateix, es parteix des d’un món, uns personatges i una trama que no existien i que des de la publicació del llibre ja hi són. El que han de fer guionistes i directors és adaptar-ho a un diferent instrument cultural.
Però això, tot i ser veritat, no és del tot cert, ni facilita les coses com sembla. Al contrari, és molt més arriscat adaptar una bona obra literària al cinema, perquè sempre estarà la comparativa. No es pot -sí es pot, però no es deu, pense jo- comparar el llibre i la pel·lícula; no és just. Són dos concepcions diferents. El film és una creació nova.
Una jove de 30 anys marxa a un poble rural quasi despoblat a refer la seua vida. Aquesta argumental circumstància es transforma en una situació claustrofòbica quan l’escenari el poblen personatges estranys, quan no directament hostils. La història transcorre en una mena de boira tèrbola que ens provoca veritables moments de desassossec.
Un amor és un excel·lent llibre de Sara Mesa que Isabel Coixet reinterpreta amb cura i de manera respectuosa, però també personal. La cinta compta amb un elenc d’actrius i actors que ajuden a donar vida a un món literari que, des del moment de la seua adaptació, és també ja cinematogràfic. Atticus Finch