Equilibri entre drama i comèdia

Amb un excel·lent equilibri entre drama i humor, el debut com a directora de l’actriu Paola Cortellesi és un encertat fresc sobre la condició de la dona a la Itàlia dels anys 40.

Més que la història, el que sorprén és la forma i el to triats per al seu desenvolupament, amb decisions de posada en escena inesperades i l’excel·lent mà de la directora per a no reamargar el que ja és amarg. I és que l’humor és la millor arma amb la qual fer-se escoltar i, amb el seu debut, Paola Cortellesi ha demostrat ser una experta en el seu maneig. La cineasta ha aconseguit desfer-se del drama per a aprofundir en ell, perquè són la comèdia i el ball els que narren la vida d’una dona romana de 1946, mare, treballadora i víctima del maltractament del seu marit.

La directora també és guionista del film, al costat de Furio Andreotti i Giulia Calenda i afirma que conté les històries de la seua besàvia i la seua àvia. “Les vaig imaginar en blanc i negre, com es veu en la pel·lícula. Podria dir-se que és neorealisme rosa”.

Aquesta és una oda a les xicotetes grans batalles individuals que, amb les xicotetes grans victòries, aconsegueixen fer avançar en la lluita feminista. “La pel·lícula Siempre nos quedarà mañana no és una acusació cap als homes, sinó una invitació al fet que caminem junts”, afirma la directora. Kaligari