No espereu una pel·lícula d’aventures com Gladiator o Spartacus

Seneca és una àcida sàtira sobre la incapacitat per a dominar els tirans per part de les persones cultes, però, a la vegada, és la tragèdia d’una persona culta que es va fer servir d’un tirà per vanitat i benefici personal. El director alemany ha filmat un film inclassificable on el públic haurà de dirimir quin percentatge d’oportunisme i quant de víctima va tindre l’escriptor, filòsof i polític grec en la seua relació amb l’emperador Neró.
La preproducció ha estat fonamentada en anys d’investigació del director Robert Schwentke sobre la figura de Sèneca “El guió es basa en fonts històriques i en els textos originals de Sèneca. Algunes escenes s’inspiren en els Annals de Tàcit, d’altres en Casio Dio i d’altres en Suetoni. Els diàlegs escènics se cenyeixen estrictament als diàlegs, cartes i assajos escrits per Sèneca… vaig escriure el guió expressament per a John Malkovich (amb qui havia treballat anteriorment a Red) de manera que si no haguera acceptat la proposta, no hauria fet la pel·lícula”.
Com sol passar amb les pel·lícules històriques, Seneca ens parla també de l’actualitat: la política, el poder i sobretot la corrupció. Com Malkovich ens aclareix “La metàfora de Sèneca val per a mi i per a tots. La vida és essencialment corrupció. Aquesta ha estat la meua experiència tota la vida. Tots d’alguna manera estem corromputs, i ho estem des del mateix naixement, si naixes a Europa o als Estats Units gaudeixes de privilegis dels quals no disposes en altres parts del món… més enllà de voler influir en l’emperador, el que volia Sèneca era cobrar”.
Filmada en localitzacions naturals de Quarzazate i Essaouira al Marroc, el director de fotografia belga Benoît Debie ha buscat dotar a la imatge d’una llum brillant i uns colors forts i saturats que reforcen la teatralitat, la decadència i l’estètica exaltada de la pel·lícula. Le Nosferat