MOSTRA DE CINEMA DE MEDI AMBIENT D’ONTINYENT

Moda ràpida, un model de producció explotador

En els últims 15 anys la producció de roba s’ha duplicat en el món, conseqüència del fenomen de la “moda ràpida” que implica un model de producció massiu i explotador.
Aquest model té un alt cost ambiental, però també un altíssim cost social, ja que la producció es duu a terme en zones franques anomenades “maquiles” on les grans marques de roba poden fabricar a un cost mínim i sense pagar impostos. Les “maquiles” solen ubicar-se en llocs on la pobresa extrema i la falta de drets humans i sindicals assegura una mà d’obra abundant i sotmesa. Centreamerica és un dels grans pols de producció de roba. A Guatemala, El Salvador i Nicaragua, 260.000 dones treballen en jornades extenuants de fins a 12 hores, a vegades per menys de 7 euros al dia.
La producció de roba reflecteix un model devoren la vida de les persones per a acumular cada vegada més beneficis, aquest model ha tingut conseqüències. Un bon exemple és la Comunitat Valenciana on la manufactura tèxtil va ser durant segles un símbol d’identitat i prosperitat, com va ser Ontinyent. Però a partir del 2006 les crisis successives van provocar la deslocalització i el tancament de moltes empreses, deixant al 48% dels treballadors del sector tèxtil sense ocupació.
Un altre exemple significatiu a la Comunitat Valenciana és el de les “aparadores” del calçat a Elx on més de 7.300 dones treballen ocultes a les seues cases o en tallers clandestins, sense contractes, sense pensions i sense drets laborals. Les “aparadores” són també una forma de “maquila”.
Si és cert que som el que vestim i que el rostre d’una societat es pot llegir en els teixits… hi ha moltes coses que ens hem de replantejar.