RETRATO DE UNA MUJER EN LLAMAS

Recomanada especialment per al foment de la igualtat de gènere

Millor Guió al Festival de Cannes

Nominada a Millor Direcció, Guió, Actriu als Premis de Cinema Europeu

Nominada als Premis Goya Millor pel·lícula europea

Veraç i fidel descripció de la passió

Al segle XVIII hi va haver una eclosió important de dones presents a la literatura i a la pintura, encara que moltes vegades havien de signar les seues obres amb pseudònims o amb el nom del marit, germà o pare. I és que la història ha estat normalment escrita per homes, i aquests no han dubtat en deixar a les dones rellevants sempre en un segon pla.

La directora francesa Céline Sciamma ha realitzat una pel·lícula en honor a eixes dones absents a les antologies de l’art. Portrait de la jeune fille en feu és una història d’amor amb el rerefons de la pintura, ubicada a la Bretanya anterior a la Revolució.

La mirada i el fet de mirar, els silencis còmplices, el naixement de l’atracció sexual i sensual, són descrits amb especial sensibilitat en un film amb guió, fotografia, direcció i actuació femenines. Ja des dels bells títols de crèdit, cada imatge, cada enquadrament va encaminat a la captura de l’emoció. La directora mima el moviment i els gestos de les seues actrius aconseguint unes imatges de molt bella factura com si hagueren estat captades amb la delicadesa dels pinzells.

La influència del pintor romàntic Caspar David Friedrich és fa ben palesa a moltes escenes del film com al pla on veiem a la futura esposa dempeus i d’esquenes, envoltada de roques i de blaus de diferents tonalitats, del mar, de les ones i del cel, o eixe altre pla que ens mostra el passeig nocturn de les tres dones amb el domini dels blaus i els violats.

Diu Céline Sciamma “Després de tres pel·lícules sobre la infantesa i l’adolescència, he volgut fixar-me en sentiments més propers a tal com ara soc. El meu cinema previ parlava d’amors platònics i desitjos no materialitzats, aquesta vegada parle d’una atracció que creix i genera tensió sexual, i dona lloc a un amor que es viu amb plenitud. També he volgut explorar els mecanismes de la mirada, després de tot, estimar a altra persona també és mirar-la”. Le Nosferat.