QUERIDOS CAMARADAS

Festival de Venècia Premi Especial del Jurat

El mestre rus col·loca l’espectador en un lloc incòmode

El director Andrei Konchalovsky acumula una carrera cinematogràfica molt extensa i singular. El rus va començar com a guionista d’Andrei Tarkovsky en obres mestres com La infància d’Iván i Andrei Rublev, però també ha dirigit a Sylvester Stallone i Kurt Russell en Tango & Cash. I ara, amb 83 anys, ha dirigit la que podria ser la seua millor pel·lícula com a director. Benvolguts camarades és el descarnat retrat d’una societat fagocitada pels seus supòsits ideals. Alhora drama històric, sàtira política i fins a ‘thriller’ ambientat en la Guerra Freda, el film posa el focus en els assassinats, a les mans de les autoritats soviètiques, d’un nombre incert de civils -les xifres oficials parlen de 26, però podrien ser fins a 90- que el juny de 1962 es manifestaven a la ciutat de Novorcheskak per a protestar pel desproveïment i les pujades dels preus. El veterà director rememora la massacre de manera impactant, però es mostra interessat principalment a recordar els esforços del govern per a silenciar-la, i en el procés aconsegueix generar una tensió creixent a partir de les decisions preses en grisos despatxos.

En altres paraules, la pel·lícula no posa el focus entre les víctimes sinó entre els qui sobre el paper són els perpetradors; de fet, aconsegueix que el públic empatitze amb buròcrates i oficials del KGB atrapats en un aparell estatal laberíntic i aclaparador. Tot amb notables dosis d’ironia i humor negre. Kaligari