Conxa d’Or a Millor Pel·lícula del Festival de Sant Sebastià
Al·legat en favor del dret a la dona a decidir sobre el seu propi cos

Diu la crítica que “O Corno és una amarga nana en un temps atroç, sobretot per a les dones” i aquesta visió li va valdre a Jaione Camborda la Conxa d’Or del Festival de Sant Sebastià. Camborda tenyeix de marró l’illa d’Arousa de 1971, perquè és el color de la terra, de l’aflicció i del desastre i de la natura. Terra, aigua i foc dominen un relat dividit en dues meitats, que va transformant-se, en la segona part, una road movie, mitjançant camins sense asfaltar, perquè per ells transiten els clandestins, els que fugeixen i ens vigilen. És el camí de l’infern.
És O Corno una pel·lícula sobre la maternitat entesa com l’encarregada de la seua espècie mamífera d’atorgar finalment la vida. I també sobre el seu contrari: sobre el dret a decidir sobre aquesta obligació natural. L’avortament, per tant, té una importància primordial en la base de la història. De fet, O Corno és el nom que rep el fong que creix entre les espigues del sègol i durant anys es va usar com a herba abortiva.
En el seu segon treball com a guionista i directora, Camborda ha apostat per un estil més cru i directe, menys abstracte i en ambdues la soledat femenina es dibuixa com una llosa de la qual és necessari desembarassar-se, encara que amb un matís d’esperança en aquest reducte gris que ella pinta de color marró en el vestuari i en el to fotogràfic.
La directora ha destacat que “volia que la pel·lícula dialogara amb el present. No estem tant a resguard del fet que les prohibicions puguen ressorgir i és important recordar el que suposava en aquella època no poder decidir sobre un mateix. Les dones ho feien igualment, però de manera clandestina, estant soles, havent de posar en perill les seues vides i amb pràctiques molt traumàtiques”. Kaligari