Millor pel·lícula d’Animació als Premis del Cine Europeu 2022
Una obra mestra de l’animació europea

En el temps de la digitalització, el treball manual que ha fet Alain Ughetto en Interdit aux chiens et aux italiens té un mèrit afegit. El material amb què Ughetto construeix la seva memòria familiar és fràgil i perible: fulles de bròcoli, terrossos de sucre o cartó reciclat es converteixen en els arbres i murs en els quals habiten els iaios del director, modelats en plastilina. Però la imaginativa i cridanera aplicació de materials quotidians en el fantàstic disseny de l’animació stop motion no hauria d’ocultar el calat de la seua història, ja que és fruit d’un treball personal de nou anys, mentre intentava tractar el seu arbre genealògic.
La modèstia d’aquests elements és anàloga a la dels seus protagonistes, Luigi i Cesaria. El film els segueix en la seua fugida de la misèria d’Itàlia a França, al mateix temps que el fil de la memòria tix diversos diàlegs intergeneracionals, en un retrat de l’emigració.
Interdit aux chiens et aux italiens és el resultat d’un viatge en el passat d’aquesta família d’emigrants, que de les muntanyes del Piamonte italià, va passar penúries per diferents països europeus, fins que, cent anys més tard, Ughetto va plasmar el seu periple en aquest film.
Memòria migrant, memòria laboral i, en definitiva, memòria dels nostres majors, eixos als quals ningú dedicarà una estàtua en un parc públic, però als quals Alain Ughetto dedica una meravellosa pel·lícula. “És un testimoni que he volgut conservar per a les següents generacions”. Kaligari