L’OFRENA

A la recerca del perdó vint anys després

Amb una trama que et fa mantindre l’atenció des del principi per la informació que el director va subministrant a poc a poc i pel fet d’estar farcida de flash back que va reconstruint una història d’amor adolescent mal resolta que retorna vint anys després d’una manera molt especial, en forma d’ofrena.

L’Ofrena està sustentada per un duel interpretatiu entre Verónica Echegui i Anna Alarcón, amb el contrapés del personatge masculí interpretat per l’Àlex Brendemühl, els quals formen un estrany triangle on apareixen els traumes del passat, problemes existencials  que s’hi ha aproximen a una tragèdia grega.

La intriga que el director Ventura Durall desplega en la primera part de L’Ofrena, ens provoca preguntes: ¿què pretenen Echegui i Brendemühl? ¿quins secrets amaga Alarcón? Amb els diversos flash backs anirem coneixent les respostes, que arribarà al seu clímax amb la trobada d’un dinar entre les dues parelles protagonistes, arribant a una situació tensa i excitant.

El director diu: “L’Ofrena pren la forma de paràbola per explorar com els nostres actes es cristal·litzen en estructures mentals com l’obsessió, la culpa o el perdó. El perdó implica voluntat íntima de redempció però també necessita que l’altre visualitze aquesta voluntat i que l’accepte”.

Totes les actuacions són destacables, però sobresurt Verónica Echegui desplegant tots els seus dots interpretatives arribant a un moment brillant de la seua carrera que la situen com una actriu dramàtica que ens canvia el clixé que teníem fixats d’altres papers menys dramàtics.