LIBERTÉ

Festival de Cannes Premi Especial del Jurat – Un Certain regard

Nominada a Gaudí a Millor pel·lícula de parla no catalana, maquillatge i vestuari

Cine desinhibit, lliure de qualsevol tabú i complex.

El segle XVIII torna a servir de marc a un film d’Albert Serra, Liberté, ara inspirat en el Marqués de Sade. En aquest cas el film proposa una sèrie d’intercanvis sexuals, de naturalesa molt variada que tenen lloc al llarg d’una nit en mig d’un bosc, en un moment en el qual el llibertinatge es trobava en les últimes. Així, el de Banyoles explora el desig sexual d’un grup d’alliberats del govern de Lluís XVI que viuen una nit de frenètic sexe en llocs públics.

Els personatges que es mouen per aquest bosc són d’aspecte i preferències molt variades. Sota el sol negre del marqués, cadascú fa el que vol o ho intenta. El director els hi ha donat carta blanca als actors en aquest sentit, però segons la crítica, llevat d’algunes escenes que poden ferir la sensibilitat de l’espectador no avisat, és un sexe més aviat superficial. Per a Serra es tractava de traslladar l’ocàs del llibertinatge a un malestar més contemporani, en el qual creixerien les barreres davant el contacte físic.

Una posada en escena certament provocativa que, paradoxalment, brilla per la seua llum. L’harmonia entre llum artificial i natural (lunar) és el que fa que la pel·lícula siga una experiència tan immersiva, certament radical, però sobretot hipnòtica. El director ha afirmat que: “No m’agrada agradar, com a mínim no d’una manera generalitzada, perquè qui agrada és convencional. Jo em sent a gust en l’avantguarda i en la provocació”. Kaligari.