LIBERTAD

Estimulant òpera prima amb transparència mediterrània

Llibertat té dues columnes vertebrals, que s’entrecreuen creant un esquelet arbori: la consciència de classe i les relacions mare-filla. Aquest esquelet s’articula a través d’un clàssic relat d’iniciació que es posa en escena a través de les mirades de la protagonista, qui exerceix d’espia secreta en la seua pròpia casa dels intents desesperats de la seua mare per a reconciliar-se amb la seua àvia, malalta d’Alzheimer, i de l’arribada de Llibertat, la filla de la serventa, que podria ser la seua nova amiga.

Una de les virtuts més sorprenents de Clara Roquet, guionista habitual de Carlos Marqués-Marcet, és la d’haver afrontat el seu debut en el llarg, sort de seqüela del seu curt El Adiós, amb una transparència mediterrània, que no renuncia mai a un joc d’espills que resulta més sofisticat del que sembla. Així les coses, les relacions intergeneracionals es reflecteixen en la distància de les classes socials dibuixant un mapa d’amors, gelosia i rebutjos que tramen no sols l’essència del pas de la infantesa a l’edat adulta sinó una manera d’estar en el món, en la qual els traumes familiars afecten de la mateixa manera rics i a pobres.

A quina llibertat aspiren les protagonistes d’aquesta estimulant òpera prima? A escapar de les presons socials, de les hipocresies i els prejudicis, de la memòria tòxica que asfixia l’amistat i la maternitat. Son of Shaft