Debut cinematogràfica amb història

Sembla que el pensament màgic va jugar una fita important en el progrés de l’espècie humana. Això afirmen els biòlegs evolutius. El propi paleontòleg i codirector del jaciment d’Atapuerca, Juan Luis Arsuaga, és contundent en l’afirmació, diu: “La mentalitat màgica humana és genètica, producte de l’evolució.”
L’home dels nassos és un ésser mitològic de les nostres contrades valencianes, entre d’altres zones de la península i les illes (Catalunya, Balears, La Rioja, País Basc…). És un dels productes culturals que, com diuen els especialistes, el component extraordinari del qual el portem arrelat als gens i que, com moltes altres llegendes, té un fonament atàvic que resta a la tradició d’una zona geogràfica.
Les pel·lícules que beuen del folklore amb components fantàstics poden formar un gènere en sí mateix Hi ha de bones, com ara la molt coneguda El laberinto del fauno, per exemple, o les més modernes com Irati o Errementari, entre d’altres. L’home dels nassos pot considerar-se com a tal perquè, com també passa en moltes obres literàries, la manera de narrar des d’allò sobrenatural sempre ha servit per a arribar a explicar, exemplificar i, moltes vegades, comprendre la realitat.
Aquest film de la directora Abigail Schaaff, agafa com a excusa una llegenda catalana per a endinsar-nos en un drama de memòria històrica. Partint d’un fet meravellós ens contextualitza, de manera molt efectiva, alguns moments terribles de la Guerra Civil Espanyola. Atticus Finch