LA TRINCHERA INFINITA

15 nominacions als Goya, d’entre elles Millor Pel·lícula i Director

6 nominacions als Feroz, d’entre elles Millor Pel·lícula i Director

3 nominacios als Forques Millor Pel·lícula, Millor Actriu i Millor Actor

Premi Millor Pel·lícula i Millor Guió al Festival de San Sebastián 

Una experiència asfixiant, hipnòtica, claustrofòbica, anguniosa…

Pràcticament la totalitat del metratge de La trinchera infinita transcorren dins d’un reducte tancat, on un home (Antonio de la Torre) roman amagat. Una vegada més, l’excepcional interpretació d’aquest actor manté la narració, el tempo i la tensió del film, de la Torre treballa mol bé els seus ulls (moltes vegades l’únic nítidament visible al pla), una mirada que ens va mostrant de manera alternada impotència, amargor, ràbia i desolació. Pràcticament tota la pel·lícula és contemplada per l’espectador amb aquesta focalització única de l’home tancat, autocondemnat a aquesta reclusió alhora salvadora i castradora.

Els tres directors Garaño, Arrefi i Goenaga (grup Moriarty)  aconsegueixen que l’espectador compartisca l’angoixa del personatge amb un “brillant” ús de la foscor i dels silencis també, és clar, són responsables de la gran interpretació de l’actor. Valga com a mostra aquestes declaracions d’Aitor Arregui. “A Antonio li agrada molt, si pot, oferir una presa diferent cada vegada que roda una seqüència… Hi havia una en la que Antonio havia de presenciar com uns guàrdies civils entraven a sa casa i ell, des del seu zulo, havia de reaccionar davant una cosa tan agressiva. Quan ja portàvem algunes preses, s’havia perdut la frescor, se’ns va ocórrer en ple rodatge, a les 4 del matí, entrar els tres directors en escena amb escopetes i cridant i insultant a tots en euskera i nomenant-lo com a Antonio. Com la meitat de l’equip era andalús, estaven tots trasbalsats, no entenien el que estava passant. Quan, al final Antonio va eixir del zulo, ens va comentar que era la cosa més al·lucinant que li havia passat en un rodatge, ja que va sentir por perquè creia que l’anaven a segrestar“. Le Nosferat.