Històries creuades com una trena

Virgínia Woolf i Margaret Duras són algunes de les emblemàtiques escriptores feministes que han influenciat a l’autora del llibre en el que està basada aquesta pel·lícula. Eixa referència literària, d’enorme qualitat, diu molt del que estem parlant. I no només per la idoneïtat del contingut que, sens dubte, és el motiu més ressenyable i important de l’obra, sinó també pel nivell narratiu que trobarem en aquesta bella i significativa història.

L’índia Smita, la italiana Giulia i la canadenca Sarah són les protagonistes d’aquest meravellós film. Tres dones de continents, pensaments, i cultures molt diferents que, al capdavall, convergiran en les seues lluites diàries contra els estereotips i les injustícies, a la recerca dels drets i la consciència femenines.

Podem estar segurs que l’esperit de la ficció es troba sencer al film, perquè la guionista i directora de l’adaptació cinematogràfica és Laetitia Colombani, la pròpia escriptora del llibre. Certament això li confereix una visió més encertada que l’adaptació d’una obra literària al cinema per part d’un creador diferent. Com és evident, li aporta molta més qualitat i versemblança a la translació. Ningú com la pròpia autora per esbrinar exactament què ajustar i què no, per saber explicar i mostrar allò que més l’interessa contar visualment a La trena.

Fent honor al títol, comprovarem que, en efecte, com a la novel·la, la pel·lícula també està perfectament entrellaçada. Atticus Finch