Històries que s’han de contar

Un recorregut pels últims cent anys de la història de la ciutat de València, a través de la vida d’una dona que resisteix el pas del temps i recorda tot el que ha vist, perquè no desaparega. Passejant amb ella per la Punta, pedania de València destruïda per la fagocitació de la ciutat egoista que creix i que necessita infraestructures. Una ciutat a la qual no li dol arrasar els barris que l’han constituïda. I Sílvia recorda que hi havia una platja on ara hi ha grues del port, i una séquia on ara passa un tren i una autovia. I conta com s’ha degradat i perdut un espai viu. I ara no es pot fer res perquè tot està molt protegit, una ironia absurda de la modernitat. Sembla que la ciutat vol convertir la Punta en un museu ple de mòmies.
Amb La Fifla entenem com ha canviat la vida i aprenem sobre la importància de la dignitat i la memòria. Una història particular sobre una vida, una família, un barri i una ciutat, que alhora ens ensenya sobre l’amor, la guerra, el progrés i l’evolució d’una forma universal.