Un viatge a traves de la vida

La estrella azul inclou una certa anomalia, o si es vol, un gir cap a l’inesperat: en un moment donat, el biòpic sembla cobrar entitat pròpia i s’imposa a la mateixa ficció. I no ho fa sense previ avís: un dels primers instants del film mostra la pàgina del seu propi guió. Javir Macipe mostra les costures no com una parenceria formal sinó amb la convicció que el cinema, el mitjà fílmic, és un valuós document històric i emocional. En La estrella azul conviuen l’humor (encara que no el misteri, que sí que sostenia el seu curt Gastos incluidos, 2019, la seua anterior obra) i la melancolia. Un retrat armat des de l’admiració, que desdibuixa els límits de la ficció i reflexiona sobre el valor de la creació, ja siga esta musical o cinematogràfica.
Història ambientada als anys 90, un famós rocker espanyol recorre Llatinoamèrica buscant retrobar-se amb la seua vocació. Allí coneix a un ancià músic en hores baixes que, malgrat ser autor d’algunes de les cançons més famoses del folklore del seu país, a penes aconsegueix pagar les seues factures. De la trobada naix un extravagant duo, amb tota l’aparença de ser un absolut fracàs comercial.