LA BIBLIOTECA DE LOS LIBROS RECHAZADOS

Pel·lícula d’intriga, entretinguda i refrescant.

Atractiu film del director Rémi Bezançon amb guió escrit a quatre mans amb Vanessa Portal basat en la novel·la homònima de David Foenkinos Le mystère Henri Pick, i que configura la narració a partir de dues línies argumentals molt interessants:

La primera, l’existència d’una biblioteca de llibres refusats per les editorials (res a veure amb “El cementeri de llibres oblidats” de la tetralogia de Ruiz Zafón).

Si tenim en consideració que una gran part del material que s’edita actualment és mediocre (per no dir nefast), imaginem per un moment que pot albergar una biblioteca d’aquestes característiques (al film hi ha una escena prou qualificadora al respecte). Però per altra banda hi trobem casos com els de La Cruz de San Andrés (de Cela) o El perfum (de Suskind), que han resultat ser plagis clarament demostrats de llibres anteriorment refusats pels editors o pels jurats de certàmens (encara que no jurídicament, però inste als lectors a indagar sobre el tema, i no sols en literatura, van a trobar suculenta informació).

La segona línia argumental tracta sobre què fer, quan saps que tens raó, però la defensa d’aquesta veritat va a fer-te tremendament impopular?

Aquest segon postulat és on han centrat la narració els guionistes del film, fixant l’atenció en el personatge del crític literari Jean-Michel Rouche (un esplèndid Fabrice Luchini) “Al llibre aquest personatge no apareix fins a la meitat de la narració, però nosaltres hem optat per convertir-lo en el personatge principal i que siga ell el qui porte la investigació. És una variant de la mateixa història, altre punt de vista” (Rémi Bezançon). “Un dels ressorts còmics del film està en el fet que aquest personatge no és un investigador professional, cosa que el porta a equivocar-se en la majoria d’ocasions” (Vanessa Portal).

No vos la perdeu, és summament original i amena. Le Nosferat.