FORMATGE DE CABRA I TÉ AMB SAL

Impressionants retrats dels paisatges rurals mongols

Byambasuren Davaa és la directora i coguionista d’aquesta senzilla i poètica pel·lícula. Va estudiar dret, però foren els posteriors estudis de direcció de cinema a Munic, així com l’experiència de treballar com a presentadora de programes infantils, els que l’ajudaren a ingressar amb força al món de la cinematografia. Aquest darrer treball, sumat a l’èxit de les anteriors cintes que dirigí (La historia del camello que llora, 2003 –que fou la seua òpera prima–, El perro mongol, 2005 i Los dos caballos de Gengis Khan, 2009), l’ha convertida en la directora més important del seu país.

La contundent estepa mongola és l’escenari on transcorre aquesta estètica història. La forma de vida nòmada, senzilla, mesurada i tradicional, és trencada per la cobdícia de les empreses mineres internacionals que excaven la terra a la recerca d’or. La destrucció de l’hàbitat, de la natura, comportarà també l’aniquilació d’una manera de viure, d’una societat, d’una cultura, d’una filosofia. Els nòmades mongols, que són qui habiten eixes terres des de temps immemorials, intenten unir-se contra els interessos estrangers per a evitar la desaparició de la seua idiosincràsia.

Continent i contingut s’acoblen a la perfecció en aquesta meravellosa pel·lícula en què el paisatge sembla una descripció majestuosa i perfecta de l’interior dels protagonistes i els problemes que els angunien. Davant tanta bellesa externa, tan sols un xiquet amb el cor pur i noble podia representar aquest argument senzill però dur, i fer que ens arribe ben endins als espectadors. I amb tanta convicció.  Atticus Finch