Una pel·lícula diferent, curiosa i plàstica

Cal entrar en aquest film com el que entra en un museu: buscant l’experiència. En aquest cas, la fusió de la mirada subjectiva de les arts plàstiques amb el dinamisme del relat audiovisual. Les dades tècniques d’aquesta pel·lícula -pràcticament feta a mà- són aclaparadores, com ja ho era en Loving Vincent (2017), l’anterior dels directors D.K. Welchman i Hugh Welchman. Era aquella, imperava la contemplació. En nom de la terra és, en canvi, un drama rural escabellat i cruel, com la mateixa terra que habiten els llauradors. Es tracta de l’adaptació al cinema d’una novel·la emblemàtica de Polònia, Els llauradors, del Premi Nobel Władysław Reymon i es troba en la carrera per l’Oscar.
Cobdícia, enveges, violència, pobresa, treball dur i un profund masclisme conviuen en aquesta història, amb la qual els directors han volgut rendir, per fi, justícia a un dels personatges principals de la novel·la, el de Jagna. Estudiada a les escoles catòliques poloneses com una mala dona, una immoral, els cineastes la presenten ací com una jove amb esperit independent. No en va, és la pel·lícula més reeixida a Polònia des de la pandèmia. Donar vida animada a aquesta novel·la de 1.000 pàgines d’aquesta manera no és només una adaptació, és una il·luminació.
S’ha filmat amb intèrprets en acció real, per a posteriorment transformar cada imatge en animació, a través de la tècnica de la rotoscòpia i de la pintura de 40.000 olis. Mentre que Loving Vincent va ser una experiència relaxant, tranquil·la i contemplativa, En nom de la terra és sorollosa i atrevida, impulsada per una extraordinària explosió de cançons populars poloneses, amb ritmes propulsors del segle XXI del raper i compositor Lukasz ‘L.U.C.’ Rostkowski i el resultat és profundament pertorbador. Kaligari