La solidaritat com a única esperança

Aquesta pel·lícula tracta un tema que ens podrà semblar actual –de fet, ho és–, però en realitat és tan vell com la mateixa humanitat. El que és diferent són els protagonistes, el context i les circumstàncies. La mescla cultural de l’homo sapiens s’ha anat produint, sempre amb dificultats, al llarg de la història. El que veurem al film són els inicis d’un possible canvi, de la creació d’una comunitat nova que, finalment barrejada, haurà de conviure.
      The Old Oak (El vell roure) és el nom del pub d’un barri miner d’una ciutat del nord-est d’Anglaterra. El pub està tancat i abandonat per la pròpia decadència i desatenció del barri i de les mines. Fugint de la guerra de Síria, arriben al poble un grup de refugiats per instal·lar-s’hi i fer-hi vida nova. Com podem imaginar això provoca un xoc inicial per la desesperació de totes dues parts. En aquest cas, per part dels que ja viuen en eixa terra i la senten com a seua.
El que fa Ken Loach en el que, possiblement, siga el seu darrer film és, senzillament, ser ell mateix: un retratista minuciós de la societat anglesa. A la pel·lícula posa en evidència un problema candent, però també, com sempre, no perd l’esperança en l’ésser humà. El Vell Roure, finalment, seguirà donant ombra a aquell qui vullga apropar-s’hi i la necessite. El ben cert és que, una vegada instal·lats els nouvinguts, encara que no siguen conterranis, sí passen a ser veïnat. Atticus Finch