Combina molt bé la comèdia i el drama

Quan Nanni Moretti va escriure la seua última pel·lícula, El sol del futuro encara no s’havia produït la invasió russa sobre Ucraïna. “Però després, durant el procés del muntatge, revisar imatges d’arxiu de la invasió soviètica a Hongria, l’any 1956, amb els tancs recorrent els carrers, resultava esborronador per la correspondència amb la realitat actual. Pensar que torna a haver-hi una guerra a Europa em causa una gran commoció, creia que havíem passat pàgina respecte a aquesta mena d’horrors”, explica el director.
I és que, sense pretendre-ho, la seua pel·lícula tracta un tema de rabiosa actualitat i que demostra que hi ha capítols de la història no acabaran de tancar-se.
La crítica ha destacat que Moretti torna a interpretar-se a si mateix, per a reflexionar sobre el cinema actual, les derives del Partit Comunista Italià (PCI) i la pèrdua d’esperança en el futur del món. Moretti torna a la sendera de Querido diario (Caro diario, 1993), en la pell d’un cineasta que cada vegada comprèn menys el seu ofici, mentre roda una pel·lícula sobre el líder comunista Palmiro Togliatti i com els esdeveniments històrics van fer trontollar els dogmes polítics.
Moretti combina molt bé la comèdia i el drama, segueix creient en la supervivència d’una esquerra racional i que no siga deutora de les consignes, que siga subversiva en nom de la veritat, encara que aquesta, moltes vegades, siga incòmoda. Sols així es pot canviar la realitat i també el final d’una pel·lícula. Kaligari