EL REGRESO DE LAS GOLONDRINAS

L’exemple que l’amor pot germinar en l’esterilitat més profunda

El regreso de las golondrinas és un elogi a la puresa, al treball, a la comprensió dels altres, al suport i a la natural germinació de les coses. La pel·lícula xinesa va competir en la Berlinale 2022 i va guanyar l’Espiga de Oro en el Festival de Valladolid, però al seu país d’origen va desaparèixer molt prompte de les plataformes poques setmanes després de la seua estrena. Què conta aquesta pel·lícula que ha sigut censurada a la Xina?

El film fa un retrat de la vida rural xinesa, un tret comú del cinema de Ruijun. Un retrat que presenta la forma de vida miserable, pobríssima i enormement lletja d’aquest entorn rural, en els antípodes del miracle econòmic urbanita que la república ha venut en les últimes dècades. El més especial d’El regreso de las golondrinas és que, en aquest context depriment, en aquest forat del món, floreix una història d’amor impossible.

El punt de partida és el matrimoni de conveniència de Guiying i Cuarto Hermano, dos pàries rebutjats per les seues famílies, per tal aquest acord és una manera de llevar-se’ls de damunt. Tot i les seues circumstàncies personals –ella víctima del bullying i ell molt major per a trobar a algú millor- va creixent una relació entre ells, que naix del respecte mutu i que de la mateixa manera que prosperen com a grangers, també va creixent l’amor mutu. Això és El regreso de las golondrinas, la demostració que l’amor pot germinar fins i tot en l’esterilitat més profunda. I és d’una bellesa extraordinària. Kaligari