EL AMOR EN SU LUGAR

Excepcional relat sobre l’art com a instrument de supervivència

El gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial ha sigut escenari d’infinitat de novel·les i pel·lícules de tots els estils i èpoques. D’una manera més genèrica, el cine ha deixat testimoni d’històries en marcs realment dramàtics, de manifestacions còmiques o d’evasió del drama que s’està vivint: Ser o no ser o La vida es bella són algunes mostres. Ara Rodrigo Cortés presenta la seua millor pel·lícula, segons la crítica. Cortés aconsegueix un melodrama d’emocions clàssiques i posada en escena contemporània, que recupera una història no massa coneguda: la pervivència del teatre enmig de l’aïllament dels jueus a Varsòvia, d’una certa brisa d’aire enmig de l’infern, d’uns riures entre les ganyotes.

Destaca el notable disseny de producció, candidat en la categoria en els pròxims premis Goya; i una impecable factura tècnica i artística. Els primers minuts semblen de superproducció americana. Des del pla seqüència inicial, que ens condueix pel gueto de Varsòvia que ja fa olor de mort anunciada, el director, com Lubitsch en el seu film, fuig de les receptes aplicades als gèneres movent-se en tots ells amb una esbalaïdora facilitat, arribant de manera precisa i virtuosa a l’ànima de l’espectador.I ho fa reivindicant l’art i el riure com a alliberament per a uns, els còmics, que han de menjar-se els seus drames i traure la seua millor versió perquè la funció ha de continuar, i com a aliment de l’ànima i refugi davant l’adversitat per als altres, aqueix públic que se sent humà i digne durant 90 minuts entre quatre parets d’un atrotinat teatre Femina, preludi d’un trist final.

A banda del primer pla seqüència, la resta del relat està ambientat en el teatre on s’escenifica una obra del dramaturg i compositor polonés Jerzy Durandot, de la qual van sobreviure les lletres, i que Rodrigo Cortés ha recuperat per a acompanyar-les d’una música original, creada especialment per a la pel·lícula, per Víctor Reyes. Kaligari