Moments d’intimitat allunyats del cine social

Manuel Martín Cuenca, el director de Caníbal, ha arribat a un punt màxim de depuració estilística amb L’amor d’Andrea, rodada amb actors no professionals o desconeguts, on la contenció interpretativa fa que, amb un mínim gest, explote en l’espectador una bomba d’emocions que no va veure vindre.
La crítica apunta que “podria ser un thriller emocional” i tracta la separació d’una parella i com afecta els seus fills. “El cinema ha contat aquest tema moltes vegades, però poques des del punt de vista dels fills, des del que a ells els importa, que crec que és encaixar els afectes, l’amor. A més, trencant un cert esquema, un tòpic que veig molt en les sèries adolescents, que és retratar-los com a persones mig tarades, amb la droga, la violència. Per descomptat, és una cosa que existeix, però volia parlar des d’un lloc molt més humanista que ens donara l’oportunitat d’entendre la importància dels afectes”, explica el director.
Hi ha suspens, tot i que Cadis es presenta, en canvi, com una ciutat tranquil·la, per a entrar a viure: encara que els carrers són estrets, hi ha aire i mar pertot arreu, en sintonia amb la banda sonora de Vetusta Morla, que sona com si ens arribara de la cantonada de baix, com banda de carrer que, de sobte, flama la nostra atenció. “En un món saturat d’estridències, s’agraeix la mirada assossegada i plena d’esperança que Martín Cuenca dedica a eixos adolescents que, sobretot des de la pandèmia, es representen com un estereotip d’esbojarrats”. Kaligari