CREATURA

Un viatge que explora la sexualitat reprimida d’una dona

Creatura suposa un inqüestionable pas endavant en la filmografia d’Elena Martín Gimeno. La cineasta aborda el desig sexual femení en el segon llargmetratge que realitza. La proposta de Martín, que protagonitza i escriu el guió juntament amb Clara Roquet, parla de la sexualitat reprimida d’una dona, en tres etapes diferents. L’adulta, en la qual tot el que ha experimentat la porta a un rebuig al sexe amb la seua parella; l’adolescència, en la qual les pressions del que ha de fer una jove en la seua edat marca les seues relacions i la infantesa, com un despertar a la sexualitat.

La crítica ha destacat que en Creatura es percep un interès per tal d’explorar els límits del cinema físic, sobretot quan les escenes sexuals van acompanyades del drama de parella. Renunciant a tota fantasia de control absolut, Martin Gimeno construeix escenes que, mitjançant la força del gest, invoca alguna cosa incontrolable, que cal situar en els límits de la raó.

Creatura no deixa de florir i de pansir-se en la recerca de la representació d’un profund malestar. L’espessa ombra de Sigmund Freud planeja sobre les imatges d’una pel·lícula que posa el focus en la idea del trauma.

D’aquesta manera, situant-se en la frontera entre un cinema de l’ambigüitat i un altre pedagògic, Martín Gimeno elabora una pel·lícula que aconsegueix posar l’espectador contra la paret dels seus propis prejudicis. Kaligari