CRASH

Pertorbadora i revolucionaria visió de la societat contemporània

Si Lars Von Trier ha estat un cineasta provocador, David Cronenberg ha estat un cineasta incòmode. Des dels seus inicis, la seua filmografia ha estat difícilment catalogable, els primers films del cineasta canadenc eren considerats per a la crítica europea dins del marc del terror gore de l’època, cosa que ens va despistar als joves cinèfils d’aquells anys, però a partir dels seus remakes post modernista de La mosca (The Fly – 1986) i de la magnífica Inseparables (Dead Ringers – 1988), els crítics europeus van considerar a Cronenberg amb la categoria d’autor.

Hem parlat d’incomoditat, bé, Crash era una pel·lícula incomoda l’any 1996 i ho segueix estant en 2021. Basada en la novel·la homònima de James Graham Ballard, el qual va qualificar el film com a “obra mestra” quan era molt escèptic amb l’adaptació, ja que mai haguera pensat que les seues pàgines podien adaptar-se al mitjà cinematogràfic.

Al film les escenes sexuals i les col·lisions automobilístiques arriben a confondre’s (la protagonista, Helen ho sent, de fet, com una mateixa experiència). Crash atresora una magnífica interpretació d’Holly Hunter, d’Elias Koteas (que incorpora el paper de l’enigmàtic líder Vaugham), i de Rosanna Arquette (encara que en un paper més secundari).

Filmada a Toronto, compta amb els col·laboradors habituals del cinema de Cronenberg: el músic Howard Shore que compon una partitura metàl·lica i contundent i la fotografia de Peter Suschitzky, que 25 anys després ha supervisat junt amb Cronenberg la remasterització en 4K que ara us presenta l’Utiye.

Si ja la vau veure, revisiteu-la, i si no la coneixeu, no us la perdeu.

“L’accident de tràfic és un acte més fertilitzant que destructiu” (Vaughan a Crash). Le Nosferat