CERRAR LOS OJOS

PRESELECIONADA ALS OSCAR
L’esperada tornada de Víctor Erice evoca el poder del setè art

Cerrar los ojos suposa la tornada del director de culte Víctor Erice al món del cinema. Cinquanta anys després de la seua òpera prima El espíritu de la colmena, la nova cinta aconsegueix emocionar, amb un títol sobre la memòria i el poder del setè art. Una tornada molt celebrada després de tres dècades sense rodar i que va ser molt ben rebuda a Cannes, als seus 82 anys.

Cerrar los ojos és el quart llargmetratge d’Erice (El espíritu de la colmena, 1973; El sur, 1983; i El sol del membrillo, 1992) i parla d’ell, però sobretot del seu cinema. L’argument és senzill, un programa de televisió que s’encarrega de buscar desapareguts, dedica un especial a un actor que va desaparèixer en un rodatge. El director d’aquella pel·lícula, ja retirat, decideix participar-hi.

La història l’ha escrita amb Michel Gaztambide i li permet a Erice repassar la seua vida i les seues pel·lícules, la unió d’ambdues i la seua relació amb el món. La crítica ha destacat que Cerrar los ojos és el tancament del cercle amb un homenatge incloent Ana Torrent, actriu amb la qual ja va comptar fa 50 anys, quan tan sols era una xiqueta i que torna a emocionar mig segle després. Si aquella xiqueta descobria el cinema en l’Espanya de postguerra, ara descobreix que el cinema pot obrar el miracle. Kaligari