CAFARNAÚM

Premi del Jurat al Festival de Cannes.

Nomina a Oscar i a Globus d’Or a Millor pel·lícula de parla no anglesa.

La infantesa en l’infern de la pobresa i la misèria, filmat amb sensibilitat i sentiments. 

La directora libanesa Nadine Labaki conta en Cafarnaúm la història d’un xiquet que sols existeix per a rebre els colps d’una existència marcada per l’abandonament. La directora que signara Caramel (2007), es caracteritza per un cinema social de denúncia i el seu segell és que ho fa sense renunciar a l’esteticisme. La tragèdia del protagonista, un xiquet d’edat indeterminada que s’esforça en comprendre el món en els seus primers anys de vida, és una més de les que pateixen una multitud de xiquets i xiquetes que malviuen en els carrers de mig mon. En aquest cas l’acció se situa a Beirut i la família del protagonista pertany a la ingent massa de refugiats que intenten sobreviure en l’infern.

Quan un jutge li pregunta: “Per què has denunciat als teus pares?”. La resposta del menor és terrorífica: “Per haver-me donat la vida”. Els pares, malgrat la seua desesperada situació socioeconòmica, no han parat de tindre els fills. És en aquesta nafra on posa el dit Labaki. Una temàtica terrible, però enfocada amb dosis de tendresa, humor i deixant lloc a l’esperança. Kaligari.