DEL 31 D’OCTUBRE AL 27 DE NOVEMBRE 2025
MEMÒRIA HISTÒRICA I DRETS HUMANS
Autor del cartell: ALBERT VALIENTE FERNÁNDEZ
PROJECCIONS
Centre Comercial el Teler
divendres, dissabte i vespra de festius sessions 18.00, 20.00 i 22.00
diumenge, dilluns, dimarts, dimecres i dijous sessions 18.00 i 20.00
consulteu l’horari de cada títol
PROGRAMACIÓ MOSTRA CINEMA
Projecció de pel·lícules al Centre Comercial El Teler
De divendres 31 d’octubre a 6 de novembre
MASPALOMAS
José Mari Goenaga, Aitor Arregi. 2025. 115 minuts
Divendres 31 i dissabte 1 a les 18.00 i 22.00
Diumenge 2 a les 18.00
Dilluns 3, dimecres 5 i dijous 6 a les 18.00 i 20.00
Dimarts 4 a les 18.00
De divendres 31 d’octubre a diumenge 2 de novembre
EL SILENCIO DE OTROS
Almudena Carracedo, Robert Bahar. 2018. 95 minuts
Divendres 31, dissabte 1 i diumenge 2 a les 20.15
De divendres 7 a 13 de novembre
LA INVASIÓ DELS BÀRBARS
Vicent Monsonís. 2025. 117 minuts
Dimarts 4 a les 20.00 preestrena presentada pel director Vicent Monsonis
Divendres 7 a les 18.00
Dissabte 8 a les 18.00 i 22.00
Diumenge 9 a les 18.00
Dilluns 10, dimarts 11, dimecres 12 i dijous 13 a les 18.00 i 20.15
De divendres 7 a diumenge 9 de novembre
PALABRAS PARA UN FIN DEL MUNDO
Manuel Menchón. 2018. 93 minuts
Divendres 7, dissabte 8 i diumenge 9 a les 20.15
De divendres 14 a 20 de novembre
DOLORES IBÁRRURI, PASIONARIA
Amparo Climent. 2025. 80 minuts
Divendres 14, dissabte 15 i diumenge 16 a les 18.00 i 22.00
Dilluns 17 i dimarts 18 a les 18.00 i 20.00
Dimecres 19 a les 18.00
Dijous 20 a les 18.00 i 20.00
De divendres 14 a diumenge 16 de novembre
LAS CARTAS PERDIDAS
Amparo Climent. 2022. 75 minuts
Divendres 14, dissabte 15 i diumenge 16 a les 20.15
De dimecres 19 de novembre
L’ÚLTIM CANT NÒMADA
Marjan Khosravi. 2024. 72 minuts
Única sessió dimecres 19 a les 20.00
De divendres 21 a 27 de novembre
LEER ‘LOLITA’ EN TEHERÁN
Eran Riklis. 2025. 105 minuts
Divendres 21 i dissabte 22 a les 18.00 i 22.00
Diumenge 23 a les 18.00
Dilluns 24, dimarts 25, dimecres 26 i dijous 27 a les 18.00 i 20.00
De divendres 21 a diumenge 23 de novembre
NO OTHER LAND
Basel Adra, Rachel Szor, Yuval Abraham, Hamdan Ballal. 2024. 92 minuts
Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23 a les 20.00
MASPALOMAS
Relat de llibertat i alliberament sobre la vellesa i l’homosexualitat
El cinema, com a reflex de la societat, ha anat fixant-se en els últims anys en històries que col·locaven la lupa en temes que, fins ara, havien estat infrarepresentats en les pel·lícules. Un d’eixos temes té a veure amb les històries sobre el col·lectiu LGTB; que han anat evolucionant i evitant clixés i estereotips fins a trobar un altre tipus de narratives i apostes. Un altre exemple clar és el tema de les cures i, concretament, les cures a les persones de la tercera edat. Eterns secundaris, oblidats pels guions i que comencen a ser també el centre en films que han volgut mostrar la realitat quan un envelleix. Més informació clica aquí
De 31 d’octubre a 6 de novembre de 2025
divendres 31 a les 18.00 i 22.00
dissabte 1 a les 18.00 i 22.00
diumenge 2 a les 18.00
dilluns 3 a les 18.00 i 20.00
dimarts 4 a les 18.00
dimecres 5 a les 18.00 i 20.00
dijous 6 a les 18.00 i 20.00
sessions de 20.00 i 22.00 versió original en eusquera sub. en castellà
TO Maspalomas. Espanya. 2025. 115 minuts
Idioma eusquera sub. castellà. NR -12 anys
Directors José Mari Goenaga, Aitor Arregi
Guió José Mari Goenaga
Intèrprets José Ramón Soroiz, Nagore Aranburu, Kandido Uranga, Zorion Eguileor.
EL SILENCIO DE OTROS
Històries de la infàmia i la búsqueda de la justícia
El silencio de otros troba les connexions humanes que guien a l’espectador a través de la història recent d’Espanya. La idea d’encobrir i oblidar el passat és central en una pel·lícula que exposa els fets de manera ràpida i concisa abans de submergir-nos en històries individuals i en el panorama general. La mort de Franco en 1975 va obrir a Espanya la possibilitat del canvi i la reforma. Amb l’inici de la democràcia el Parlament espanyol va aprovar la Llei d’Amnistia en 1977. Aquesta llei va respondre a la demanda de l’esquerra d’una amnistia per a tots els presos polítics, però també va incloure una amnistia per als crims de la dictadura. La millor manera d’avançar era simplement oblidar el passat. Més informació clica aquí
De 31 octubre a 2 de novembre de 2025
vivendres 31, dissabte 1 i diumenge 2 a les 20.15
TO El silencio de otros. Espanya. 2018. 95 minuts
Idioma castellà. NR -12 anys
Directors Almudena Carracedo, Robert Bahar
Guió Almudena Carracedo, Robert Bahar
Intèrprets documental.
LA INVASIÓ DELS BÀRBARS
Espoli cultural i memòria històrica
“La invasión de los bárbaros” és el títol d’un quadre de la col·lecció del Museo del Prado que va desaparèixer durant la guerra d’Espanya. La versió oficial és que estava cedit a la Universitat de Valladolid i es va cremar en un incendi. Però la veritat mai no la sabrem. Les guerres són l’escenari perfecte per al robatori, el saqueig i la impunitat i Espanya és l’únic país del món el feixisme va guanyar la guerra, i es va quedar 40 anys. Els vencedors no només van intentar massacrar els vençuts, sinó que els van furtar el patrimoni, privat i públic, per enriquir-se també amb el botí de la victòria.
Aquesta és una part de la història de la qual s’ha parlat ben poc… i és precisament del que tracta LA INVASIÓ DELS BÀRBARS. Més informació clica aquí
Dimarts 4 a les 20.00 preestrena presentada pel director Vicent Monsonis
De 7 a 13 de novembre de 2025
Divendres 7 a les 18.00
Dissabte 8 a les 18.00 i 22.00
Diumenge 9 a les 18.00
Dilluns 10, dimarts 11, dimecres 12 i dijous 13 a les 18.00 i 20.15
TO La invasió dels bàrbars. Espanya. 2025. 115 minuts
Idioma català. NR -16 anys
Director Vicent Monsonís
Guió Vicent Monsonís. Obra de Chema Cardeña
Intèrprets Olga Alamán, Jordi Cadellans, Rosa López, Jordi Ballester, Pep Munné, Enric Benavent, Fermí Reixach.
PALABRAS PARA UN FIN DEL MUNDO
Història recent d’un País que coneixem molt poc
Gràcies al film d’Amenábar Mientras dure la guerra (2019), la figura totèmica i contradictòria de Miguel de Unamuno va tornar a la memòria col·lectiva i cinematogràfica d’un país que sol equiparar el rastre dels seus intel·lectuals amb el que deixa el guix en la pissarra durant un hivern de Salamanca. És a dir, tènue i fràgil. Encara que, per a ser justos, és precisament Manuel Menchón qui va donar el tret d’eixida amb la seua anterior obra, La isla del viento, centrada en l’exili de l’escriptor a Fuerteventura. Més informació clica aquí
De 7 a 9 de novembre de 2025
Divendres 7, dissabte 8 i diumenge 9 a les 20.15
TO Palabras para un fin del mundo. Espanya. 2020. 95 minuts
Idioma castellà. NR -12 anys
Director Manuel Menchón
Guió Manuel Menchón
Intèrprets documental.
DOLORES IBÁRRURI, PASIONARIA
Una de les figures polítiques més icòniques del segle XX
La cineasta valenciana Amparo Climent ha presentat al Festival de Málaga un emocionant documental sobre una de les figures polítiques espanyoles més controvertides i apassionants del segle XX: Dolores Ibárruri, Pasionaria.
La Passionària va ser tot un mite ja durant la Guerra Civil on va ser vicepresidenta de les Corts de l’Espanya Republicana el 1937. Quan es va perdre la Guerra Civil, es va exiliar a la Unió Soviètica. Accedí a la Secretaria General del PCE el 1942 i quan va ser substituïda per Santiago Carrillo el 1960 va quedar com a Presidenta del partit fins a la seua mort. Més informació clica quí
De 14 a 20 de novembre de 2025
Divendres 14, dissabte 15 i diumenge 16 a les 18.00 i 22.00
Dilluns 17 i dimarts 18 a les 18.00 i 20.00
Dimecres 19 a les 18.00
Dijous 20 a les 18.00 i 20.00
TO Dolores Ibárruri, Pasionaria. Espanya. 2025. 80 minuts
Idioma castellà. NR -12 anys
Director Amparo Climent
Guió Amparo Climent
Intèrprets documental.
LAS CARTAS PERDIDAS
La presó i l’exili de les dones republicanes
Després del colp d’estat militar contra el Govern de la II República en 1936, el règim de Franco va aprofitar la victòria per a castigar de manera cruel a moltes dones, a les quals se’ls va aplicar els mecanismes més extrems de violència i d’humiliació en un intent de cosificar-les i deshumanitzar-les, patint una doble persecució: la ideològica i la de gènere. Aquest documental és un recorregut emocional basat en cartes reals interpretades per grans actrius, arxius inèdits, documents i en els testimoniatges de les dones represaliades pel règim franquista i les dona a conèixer al món perquè els seus noms no s’esborren de la història. Més informació clica aquí
De 14 a 16 de novembre de 2025
Divendres 14, dissabte 15 i diumenge 16 a les 20.00
TO Las cartas perdidas. Espanya. 2022. 75 minuts
idioma castellà. NR -12 anys
Directora Amparo Climent
Guió Amparo Climent
Intèrprets documental.
L’ÚLTIM CANT NÒMADA
La vida nòmada afectada per la modernitat
La Hajar lluita per la seua lliure determinació en un Iran dominat pels homes. Imatges d’arxiu de 1976 la mostren amb huit anys formant part de les tradicions de la tribu dels bakhtiaris. Però, després de ser traïda per la seua família, es veu obligada a abandonar la vida nòmada.
El film mostra com el canvi climàtic, la modernització i els canvis socials han alterat l’estil de vida migratori de la tribu bakhtiari on va nàixer, al sud oest de l’Iran. Més informació clica quí
ACCIÓ DOCUMENTAL+
Amb la col·laboració de DocsBarcelona, d’Acció Cultural del País Valencià, ACICOM Ciutadania i Comunicació, cada mes us presentem un documental d’estreno.
Dimecres 19 de novembre de 2025
única sessió dimecres 19 a les 20.00
TO Requiem for a Tribe. Espanya, Iran i Qatar. 2024. 72 minuts
Idioma persa sub. català. NR -12 anys
Directora Marjan Khosravi
Intèrprets Documental.
LEER ‘LOLITA’ EN TEHERÁN
Sobre la llibertat i els drets humans en clau femení
Azar Nafisi és professora de literatura, estètica i cultura de la Universitat John Hopkins en Estats Units. Nascuda a Teheran, va ser també professora de la Universitat d’eixa ciutat fins l’ascens al poder del Ayatollah Jomeini en 1979. De fet, en 1981 va ser expulsada de la Universitat de Teheran per negar-se a utilitzar el vel islàmic. En 1997 va deixar Iran definitivament i va marxar als Estats Units. Nafisi és una acadèmica i activista que, a més, col·labora habitualment en The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Jounal, The New Republic i El País. És autora, a més, de diversos llibres, entre ells en el que està basada aquesta pel·lícula Leer ‘Lolita’ en Teheran. Més informació clica aquí
De 21 a 27 de novembre de 2025
Divendres 21 i dissabte 22 a les 18.00 i 22.00
Diumenge 23 a les 18.00
Dilluns 24, dimarts 25, dimecres 26 i dijous 27 a les 18.00 i 20.00
TO Reading Lolita in Tehran. Itàlia. 2025. 105 minuts
Idioma persa sub. castellà. NR -12 anys
Directors Eran Riklis
Guió Azar Nafisi, Marjorie David
Intèrprets Golshifteh Farahani, Zar Amir-Ebrahimi, Mina Kavani, Reza Diako.
NO OTHER LAND
Un poderós documental que dona veu a la causa palestina
Alguna cosa que a vegades s’oblida entre la carnisseria i les estadístiques dels últims esdeveniments és l’implacable i calculades que han sigut les dècades de conflicte en la vida quotidiana dels palestins: les humiliacions diàries que afronta qualsevol que es veja obligat a passar per un lloc de control per a anar a treballar; o les interminables micro i macro agressions que pateixen els qui viuen prop de la frontera. Això últim és el que es veu en No Other Land, un potent documental que es va estrenar en la Berlinale i que segueix l’amistat de Basel Adra, un activista palestí i nadiu de Cisjordània, i Yuval Abraham, un periodista d’investigació israelià que s’uneix a la seua causa. Més informaoció clica aquí
De 21 a 23 de novembre de 2025
Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23 a les 20.00
TO No Other Land. Palestina. 2025. 92 minuts
Idioma àrab sub. castellà. NR -16 anys
Directors Basel Adra, Rachel Szor, Yuval Abraham, Hamdan Ballal
Guió Basel Adra, Rachel Szor, Yuval Abraham, Hamdan Ballal
Intèrprets documental.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CINE CLUB UTIYE
50é ANIVERSARI – Ontinyent 1968 – 2018
Dimecres 27 de novembre, a les 20.00 h
Saló d’actes de Caixa Ontinyent
Presentació del llibre del 50é aniversari del Cine Club Utiye Audiovisual i concert d’Elena Aker (arpa) i Denis Bilanin (teclat)
Se servirà un tast de vi i venda de llibres.
PRESENTACIÓ
Després de moltes gestions per aconseguir el finançament necessari per a fer un llibre de qualitat, tant en el contingut com en l’edició, que represente la història dels 50 anys de l’Utiye, ara veurà la llum per a tots vosaltres.
Aquest llibre pretén deixar palesa el que ha estat l’activitat d’aquesta associació cultural d’Ontinyent, que amb els seus precaris recursos ha intentat des del cinema, fer una ciutat més rica i oberta culturalment.
També vol ser un reconeixement a totes les persones que han col·laborat amb el Cine Club Utiye, i que han fet possible la seua pervivència i la supervivència fins ara, fins als cinquanta anys que enguany commemorem i que, de ben segur, continuarà amb altres persones i equips directius que tiraran endavant una associació cultural insòlita, amb aquell esperit fundacional, el de la devoció i l’amor al cine.
ELENA AKER
Naix a Madrid, tot i que d’ascendència gallega, basca i asturiana. Cursa els estudis de música en el Real Conservatori de Música de Madrid i en la Royal School of Music de Londres. Aprén a tocar l’arpa al costat de la veneçolana Zoraida Ávila i deixebla de la mestra Vera Dúlova en el Conservatori de Moscou.
Ha participat en concerts amb diverses orquestres simfòniques espanyoles (Oviedo, Balears, Còrdova, Madrid, etc.) i nombrosos concerts amb agrupacions de cambra com, els Virtuosos de Moscou.
Intèrpret en nombrosos concerts a l’Auditori Nacional, Teatre Real, Teatre de la Vila… i altres teatres i auditoris del territori nacional i internacional.
Té una àmplia experiència en l’àrea tècnica i creativa, dins el sector de la producció musical, havent-se especialitzat en música per a films i audiovisuals. Composició, entre altres, de la música del documental Objectiu Braila, amb huit nominacions als premis Goya.
També diferents intervencions en directe en diverses cadenes de televisió, tant en programes, espots publicitaris, dibuixos animats, pel·lícules i sèries. El seu treball televisiu més recent, sota la direcció de David Trueba, en el capítol especial de la sèrie ¿Qué fue de Jorge Sanz?
PROGRAMA
– Amélie
– Intocable
– Titanic
– Juego de tronos
– La misión
– La bella y la bestia
– River flows in you
– Braveheart
– A thousand of years
Albert Valiente Fernández
(Ontinyent, La Vall d’Albaida, 1986)
Vaig estudiar al IED (Madrid), soc graduat superior en arts visuals especialitzat en disseny gràfic. En els 12 anys d’experiència he treballat primer en l’estudi de Manuel Estrada i després com a freelance. En l’any 2023, en Edem (València) vaig fer el màster de disseny de producte digital i experiència d’usuari (UX/UI) aplicant tot l’aprés fins el moment a l’era tecnològica. Entre altres clients he treballat per a Repsol, Nedgia, Alianza Editorial, Caixa Forum, Carmencita, Gamesa, GMP, Mar Capital, Fabrik, Mediolanum, Veranos de la Villa, Festival El Sol, Several Energy entre altres.
Vicent Monsonís (1968)
Em dic Vicent Monsonís, però tothom em diu Monso. He produït 10 pel·lícules de llargmetratge (4 llargs cinematogràfics, 5 llargs per a TV i 1 llarg documental) i tres sèries d’animació. Sóc director i guionista de 7 d’eixos llargmetratges i de les sèries d’animació. He desenvolupat projectes propis i per a altres empreses i he col·laborat sovint en muntatges teatrals, musicals, discogràfics i moltes altres expressions culturals.
Vaig començar com a guionista en Canal 9, però em vaig deixar la tv als cinc anys amb una crisis d’ansietat per diferències notables amb la línia editorial de la cadena.
La meua especialitat ha estat sempre la ficció. Vaig fer el curs d’escriptura de Guió Cinematogràfic a la UIMP (València) en la seua primera edició, i després una «alta especialització» (un màster) a la EICTV (Escuela Internacional de Cine y TV de Cuba). També tinc un Postgrau en Polítiques Culturals Europees i Relacions Culturals Internacionals per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he rebut ajudes a l’escriptura de guió de la Conselleria de Cultura i del Ministeri. Alguns dels meus guions han estat triats per a participar en fòrums internacionals com l’European Film Market (Berlin) i l’American Film Market (Los Angeles).
Vaig ser president de l’Associació de Directors de Cinema Valencians (ADCV) que durant anys va ser l’associació professional més beligerant per la creació d’una cinematografia netament valenciana. (La gent del sector no és conscient del què deuen als primers membres d’aquella associació, que del no res van aconseguir posar en peu un sector audiovisual).
Com a president d’ADCV, vaig organitzar a València, l’any 2005, la reunió bianual de FERA (Federation of European Screen Directors) en la qual varem debatre i proposar les directives que conduïren a la publicació del Programa Media II d’ajudes a l’audiovisual de la Unió Europea. Com a conseqüència d’això, vaig participar a la Convenció UNESCO per a la Protecció i Promoció de la Diversitat Cultural el mateix any. ADCV va ser l’associació més reivindicativa en favor de la creació d’una cinematografia valenciana. Vàrem lluitar molt per aconseguir ajudes públiques al cinema, per la produccio de ficció valenciana i per a que la televisió fora de veritat el motor del sector audiovisual. Vàrem ser de les poques associacions, si no l’única, que es va oposar a iniciatives tan absurdes com la construcció de la Ciutat de la Llum i que lluitarem sempre perquè els diners públics valencians serviren per donar suport a la cultura, el talent, els professionals i la indústria local.
També vaig ser un dels quatre portaveus de la plataforma contra el tancament de la tv pública per defensar la continuïtat de Canal 9 (precisament una televisió que sovint em va donar l’esquena) perquè crec en la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics, independents, de qüalitat i en valencià.
Crec fermament que l’audiovisual és l’eina més important per a construir i defensar una cultura (entesa aquesta com un estil de vida propi arrelat a una llengua, uns costums i un territori) i per això m’he negat a emigrar per fer una carrera potser més exitosa en altres terres i també a actuar com a recaptador de diners públics valencians per a produccions de fora. He posat el meu esforç i talent al servei de la creació d’una cinematografia valenciana, i massa sovint sense el suport (o amb el menyspreu) d’aquells que tenien a les seues mans les possibilitats del finançament públic. I perquè estime el meu país i la meua cultura… ho tornaria a fer.
CARTELLERA MOSTRA DE CINEMA
NR -12 anys
NR -12 anys
NR -16 anys
NR -12 anys
NR -12 anys
NR -12 anys
NR -12 anys
NR -12 anys
NR -16 anys
ACTUALITAT ESDEVENIMENTS
Relacionats amb la mostra de cinema
