MOSTRA DE CINEMA 2024

DISPARARON AL PIANISTA
Banda sonora emocionant, les imatges canten a la vida i a l’art

En la dècada dels 60’s i 70’s, repleta de llibertat creativa i on es va iniciar el moviment musical llatinoamericà d’èxit planetari: la Bossa nova.
Un periodista musical de Nova York comença una trepidant investigació darrere de la misteriosa desaparició a Buenos Aires del pianista  brasiler Tenorio Jr, durant una gira en la que acompanyava al gran poeta Vinicius de Moraes, que va ser torturat i assassinat i el seu cos mai va ser trobat. Tenia 35 anys i era en aquells dies un dels més brillants instrumentistes de la música brasilera.
Aquest thriller d’animació al ritme de jazz i bossa-nova suposa un punt d’inflexió just abans que el continent llatinoamericà fora embolicat per règims totalitaris. 

De 3 a 9 de novembre de 2023

Sessions divendres i dissabte a les 18.00 – 22.30
Sessions diumenge, dilluns, dimarts i dimecres a les 18.00

TO Dispararon al pianista. Espanya. 2023. 103 minuts
Idioma castellà. NR -7 anys
Director Fernando Trueba i Xavier Mariscal
Guió Fernando Trueba i Xavier Mariscal
Intèrprets Animació, narrador Jeff Goldblum

MI NOMBRE ES ALFRED HITCHCOCK
Sembla una màquina del temps, sensació de sorpresa i espontaneïtat

L’escriptor Josep Pla deia que fumava per buscar l’adjectiu. Julio Cortázar comentava de Jorge Luis Borges que la seua escriptura era tan precisa que quasi no contenia adjectius, semblava que els llevava del text. Us confese que parlar d’Alfred Hitchcock és estar buscant un adjectiu qualificatiu constantment. Tal vegada el millor seria, com feia Borges, evitar-los, o, com Pla, cercar sense descans la idoneïtat exacta del que es vol assenyalar. Ja us puc avançar que no seré capaç. El que tampoc faré és tornar a fumar.
Sembla que el director anglés i mestre del suspens ho feia tot bé. Sens dubte es poden tindre preferències de les 53 pel·lícules que va dirigir, però convindreu amb mi que la més dolenta de totes elles era d’una qualitat aclaparadora. Alfred Hitchcok ―i és una opinió absolutament personal―  guarneix tot el que fa de la pàtina de qualitat que aporta la seua genial capacitat de contar històries. En el fons és un grandíssim narrador. En aquest fantàstic documental dirigit per Mark Cousins ho podreu comprovar.
No hem de perdre de vista que el llenguatge és l’instrument indispensable en qualsevol ficció, tot comença ací. Al cinema es diversifica amb la música, la fotografia, els paisatges, els ambients, fins i tot les interpretacions dels actors, l’atmosfera i tensió que provoca… Tot això acompanya la faula i, finalment, l’engrandeix. Això Hitchcock ho fa amb excel·lència.
Com veieu, he adjectivat. Aneu al cinema i podreu posar els adjectius vosaltres mateix…, o no. Atticus Finch 

De 3 a 9 de novembre de 2023

Sessions divendres a les 20.15
Sessions diumenge, dilluns, dimarts, dimecres i dijous a les 20.15

TO My Name Is Alfred Hitchcock. Regne Unit. 2022. 120 minuts
Idioma anglés sub. castellà. NR -7 anys
Director Mark Cousins
Guió Mark Cousins. Biografía d’Alfred Hitchcock
Intèrprets Documental

ADEU, ESTIMATS HATERS
L’enamorament fa qüestionar la religió i l’homofòbia

L’Antek és un jove polonés de vint anys que ha crescut en una família religiosa i d’extrema dreta. A més, pertany a un grup format només per nois anomenat The Brotherhood amb qui comparteix el catolicisme, el nacionalisme, l’homofòbia i el celibat com a única forma de viure possible.
Tot canvia quan l’Antek coneix una noia i s’enamora. De sobte, l’Antek comença a dubtar dels preceptes de la religió, la política i la ideologia que li han inculcat des de la infantesa. A poc a poc, l’Antek comença a trencar amb les normes imposades qüestionant-se la prohibició del sexe prematrimonial o l’existència de Déu i descobrint un nou respecte cap a la comunitat LGTBIQ+. A mesura que el seu món anterior es va enfonsant, l’Antek s’adona que ha viscut atrapat en una concepció malaltissa de la masculinitat.

ACCIÓ DOCUMENTAL+
Amb la col·laboració de DocsBarcelona, d’Acció Cultural del País Valencià, ACICOM Ciutadania i Comunicació, cada mes us presentem un documental d’estreno.

EL DOCUMENTAL DEL MES
Única sessió dissabte 4 de novembre a les 20.15

TO Polish Prayers. Suïssa, Polònia. 2022. 83 minuts
idioma anglés sub. català. NR -16 anys
Directora Hanka Nobis
Intèrprets documental

EL CHICO Y LA GARZA
Miyazaki s’acomiada amb un miracle fora del temps

L’anime japonès, com el manga, és un veritable mitjà d’expressió al país del sol naixent. És, també, una indústria que mou molts diners i que té èxit garantit dintre de la seua societat. Per al món occidental és una de les múltiples maneres d’entendre la cultura japonesa,  i també una paradoxa. Si es pensa una mica en aquesta cultura, en la història que coneguem dels descendents dels samurais, i del seu poble ―almenys pel que fa al conegut clixé de meticulositat, educació, submissió, supèrbia, constància…―, sembla estrany que tinga tant d’èxit aquest tipus de narració on, en alguns moments, arriba al més profund dels absurds. Això es pot pensar si no es tenen referències concretes, o si no es coneix Hayao Miyazaki.
Miyazaki realitza autèntiques obres d’art al món de l’animació. No només perquè la seua tècnica és tan perfecta que ràpidament oblides que estàs veient dibuixos animats, sinó perquè les seues històries contenen sempre els problemes més complexos de l’ésser humà, de la natura, del pas per aquesta vida, i sempre amb un component fantàstic que es passeja per la narració i la fa més perfecta encara. La bellesa artística i el preciosisme del traç són elements constants en la seua obra, formen part del paisatge que pobla el seu món.
El chico y la garza és, novament, un desplegament de genialitat, de sorpresa imaginativa, de riquesa expressiva i de missatge profund, contada amb la mestressa del que és Hayao Miyazaki: un geni. Atticus Finch

De 10 a 16 de novembre de 2023

Sessions divendres, dissabte i dijous a les 18.00 i 22.30
Sessions diumenge, dilluns, dimarts i dimecres a les 18.00

TO Kimitachi wa dô ikiruka. Japó. 2023. 124 minuts
Idioma japonés sub. castellà. APTA
Director Hayao Miyazaki
Guió Hayao Miyazaki. Novel·la de Genzaburô Yoshino
Intèrprets Animació

UN DIA COM UN ALTRE
La realitat que tenim al costat de casa

La càmera segueix un home madur d’aspecte ordinari en el seu vagareig per la ciutat, des que es desperta en un pis sense ànima fins que hi torna a poqueta nit. Furtant en una verduleria, desapareixent sense pagar el desdejuni, dinant en un menjador social, guardant a la butxaca els aperitius servits en un acte cultural. No cal cap diàleg per a mostrar un dia com un altre en la vida d’un d’aquells a qui el sistema ha fet fora.
Rere el títol que desprèn una aroma de rutina, Un dia com un altre, s’amaga una història punyent. Quotidiana i molt dura. “Volia mostrar la realitat que tenim al costat de casa i que massa sovint passa desapercebuda”, fa saber Sebastià. “El 30% de la gent es troba en situació d’exclusió social i les taxes de pobresa infantil que arrosseguem de fa anys també haurien d’interpel·lar-nos”, afegeix el director.
“Ens crida l’atenció la pobresa extrema, la que observem al carrer, però hi ha tot d’històries anònimes que potser li estan passant al veí de la porta d’enfront”, subratlla el director novell.

Única sessió dijous 9 de novembre a les 20.15
Presentat pel director Jordi Sebastià i el productor Vicent Monsonís

TO Un dia com un altre. Espanya. 2022. 30 minuts
Idioma català. APTA
Director Jordi Sebastià
Producció Vicent Monsonis
Intèrprets Francesc Anyó.

LA FIFLA
Històries que s’han de contar

Un recorregut pels últims cent anys de la història de la ciutat de València, a través de la vida d’una dona que resisteix el pas del temps i recorda tot el que ha vist, perquè no desaparega. Passejant amb ella per la Punta, pedania de València destruïda per la fagocitació de la ciutat egoista que creix i que necessita infraestructures. Una ciutat a la qual no li dol arrasar els barris que l’han constituïda. I Sílvia recorda que hi havia una platja on ara hi ha grues del port, i una séquia on ara passa un tren i una autovia. I conta com s’ha degradat i perdut un espai viu. I ara no es pot fer res perquè tot està molt protegit, una ironia absurda de la modernitat. Sembla que la ciutat vol convertir la Punta en un museu ple de mòmies.
Amb La Fifla entenem com ha canviat la vida i aprenem sobre la importància de la dignitat i la memòria. Una història particular sobre una vida, una família, un barri i una ciutat, que alhora ens ensenya sobre l’amor, la guerra, el progrés i l’evolució d’una forma universal.

Única sessió dijous 9 de novembre a les 20.15
Presentada pel director Jordi Sebastià i el productor Vicent Monsonís

TO La Fifla. Espanya. 2023. 28 minuts
Idioma català. NR -12 anys
Director Jordi Sebastià
Producció Vicent Monsonis
Intèrprets Documental, Sílvia Sòria.

DOMINGO DOMINGO
Un pla secret per aconseguir la millor taronja

Domingo Domingo és un llaurador extravertit i emprenedor. És un addicte de la vida i no sap viure sense adrenalina. Ara té una nova obsessió: les taronges.
Però Domingo arriba a aquest món en un moment en el qual tot ha canviat. Les taronges ja no pertanyen als llauradors. Les grans multinacionals han començat a patentar les millors varietats de taronges i estan obligant els agricultors a comprar-les si volen subsistir. Però Domingo no és dels quals s’agenolla davant ningú. De fet, creu que pot jugar al mateix joc que les multinacionals que dominen el mercat.
Té un pla “perfecte”: un arbre secret on està cultivant una nova varietat de taronges que podria ser “la definitiva”.
Si guanya el joc, aconseguirà els seus objectius: vèncer a les multinacionals, fer-se ric venent la patent i aconseguir que tots els dies de la seua vida siga un diumenge etern.

De 10 a 16 de novembre de 2023

Sessions dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres i dijous a les 20.15
Dijous 16 a les 20.15 presentada per la directora Laura García

TO Domingo Domingo. Espanya. 2023. 71 minuts
Idioma català. APTA
Directora Laura García Andreu
Guió Laura García, Arunas Matells
Intèrprets Documental, Vicent Molés García, Juan Rafael Grau, Carles Peris Ramos, Domingo Domingo Vilar, José Silvestre Vilar.

CHINAS
Una pel·lícula fresca i repleta de sensibilitat

De la directora guanyadora del Goya per Carmen y Lola, ara estrena Chinas, una història de Lucía, Xiang i Claudia, tres xiques d’origen xinés que viuen a Madrid però amb realitats completament oposades. Lucía és filla d’immigrants xinesos, té 9 anys i el seu somni és celebrar el seu aniversari en el Burger King, encara que els seus pares, que no parlen espanyol i treballen més de 14 hores en el basar per a donar-los un futur a les seues filles, pensen que això són coses d’espanyols. Claudia, la germana adolescent de Lucía, està començant a viure en primera persona les diferències culturals i el racisme entre adolescents. Xiang és una xiqueta adoptada de 9 anys que comença a fer-se preguntes sobre la seua família biològica. Les tres històries es creuen i se separen, però mantenen un objectiu comú: la cerca de la identitat pròpia.

De 17 a 23 de novembre de 2023

Sessions divendres, dissabte i dijous a les 18.00 i 22.00
Sessions diumenge, dilluns, dimarts i dimecres a les 18.00

TO Chinas. Espanya. 2023. 115 minuts
Idioma castellà. NR -16 anys
Directora Arantxa Echevarria
Guió Arantxa Echevarria
Intèrprets Shiman Yang, Ella Qiu, Xinyi Ye, Leonor Watling, Carolina Yuste.

NO SE ADMITEN PERROS NI ITALIANOS
Una obra mestra de l’animació europea

En el temps de la digitalització, el treball manual que ha fet Alain Ughetto en Interdit aux chiens et aux italiens té un mèrit afegit. El material amb què Ughetto construeix la seva memòria familiar és fràgil i perible: fulles de bròcoli, terrossos de sucre o cartó reciclat es converteixen en els arbres i murs en els quals habiten els iaios del director, modelats en plastilina. Però la imaginativa i cridanera aplicació de materials quotidians en el fantàstic disseny de l’animació stop motion no hauria d’ocultar el calat de la seua història, ja que és fruit d’un treball personal de nou anys, mentre intentava tractar el seu arbre genealògic.
La modèstia d’aquests elements és anàloga a la dels seus protagonistes, Luigi i Cesaria. El film els segueix en la seua fugida de la misèria d’Itàlia a França, al mateix temps que el fil de la memòria tix diversos diàlegs intergeneracionals, en un retrat de l’emigració.
Interdit aux chiens et aux italiens és el resultat d’un viatge en el passat d’aquesta família d’emigrants, que de les muntanyes del Piamonte italià, va passar penúries per diferents països europeus, fins que, cent anys més tard, Ughetto va plasmar el seu periple en aquest film.
Memòria migrant, memòria laboral i, en definitiva, memòria dels nostres majors, eixos als quals ningú dedicarà una estàtua en un parc públic, però als quals Alain Ughetto dedica una meravellosa pel·lícula. “És un testimoni que he volgut conservar per a les següents generacions”. Kaligari 

De 17 a 23 de novembre de 2023

Sessions tots el dies a les 20.15

TO Interdit aux chiens et aux italiens. França. 2022. 70 minuts
Idioma francès sub. castellà. NR -7 anys
Director Alain Ughetto
Guió Alexis Galmot, Anne Paschetta, Alain Ughetto
Intèrprets Animació Stop motion.

Millor pel·lícula d’Animació als Premis del Cine Europeu 2022

O CORNO
Al·legat en favor del dret a la dona a decidir sobre el seu propi cos

Diu la crítica que “O Corno és una amarga nana en un temps atroç, sobretot per a les dones” i aquesta visió li va valdre a Jaione Camborda la Conxa d’Or del Festival de Sant Sebastià. Camborda tenyeix de marró l’illa d’Arousa de 1971, perquè és el color de la terra, de l’aflicció i del desastre i de la natura. Terra, aigua i foc dominen un relat dividit en dues meitats, que va transformant-se, en la segona part, una road movie, mitjançant camins sense asfaltar, perquè per ells transiten els clandestins, els que fugeixen i ens vigilen. És el camí de l’infern.
És O Corno una pel·lícula sobre la maternitat entesa com l’encarregada de la seua espècie mamífera d’atorgar finalment la vida. I també sobre el seu contrari: sobre el dret a decidir sobre aquesta obligació natural. L’avortament, per tant, té una importància primordial en la base de la història. De fet, O Corno és el nom que rep el fong que creix entre les espigues del sègol i durant anys es va usar com a herba abortiva.
En el seu segon treball com a guionista i directora, Camborda ha apostat per un estil més cru i directe, menys abstracte i en ambdues la soledat femenina es dibuixa com una llosa de la qual és necessari desembarassar-se, encara que amb un matís d’esperança en aquest reducte gris que ella pinta de color marró en el vestuari i en el to fotogràfic.
La directora ha destacat que “volia que la pel·lícula dialogara amb el present. No estem tant a resguard del fet que les prohibicions puguen ressorgir i és important recordar el que suposava en aquella època no poder decidir sobre un mateix. Les dones ho feien igualment, però de manera clandestina, estant soles, havent de posar en perill les seues vides i amb pràctiques molt traumàtiques”. Kaligari 

De 24 a 30 de novembre de 2023

Sessions divendres, dissabte i dijous a les 18.00 – 22.00
Sessions diumenge, dilluns, dimarts i dimecres a les 18.00

TO O Corno. Espanya. 2023. 103 minuts
Idioma gallec sub. castellà. NR -12 anys especialment recomanada pel foment de la igualtat de gènere
Directora Jaione Camborda
Guió Jaione Camborda
Intèrprets Janet Novás, Siobhan Fernándes, Carla Rivas, Daniela Hernán Marchaán, María Lado, Julia Gómez, José Navarro, Nuria Lestegás y Diego Anido.

Conxa d’Or Millor Pel·lícula al Festival de Sant Sebastià

OLVIDO
Thriller en la València de la riuà de 1957

Olvido compta la investigació duta a terme per una jove periodista (interpretada per Maria Caballero) i un rude policia (Morgan Blasco) després de l’aparició de diversos cadàvers arrossegats per la fúria del riu Túria després de desbordar-se el 14 d’octubre de 1957, però que no han sigut víctimes de l’aigua sinó d’una fosca conspiració. Crim, suspens i fang emboliquen als protagonistes en una carrera contrarellotge després de la pista d’un misteriós assassí.
La cinta, dirigida per Inés París, amb una magnifica recreació de la València de 1957, compta amb 13 nominacions als Premis Berlanga 2023, incloent-hi Millor Pel·lícula, Directora, Guió, Actriu i Actor, entre altres. Precisament en esta categoria competeix l’intèrpret valencià Morgan Blasco, pel seu paper de veterà policia del règim. Més valencians nominats als Berlanga a Millor Direcció de Producció  Mamen Tortosa i Yago Cordero a Millor So.

 De 24 a 30 de novembre de 2023

Sessions tots el dies a les 20.00
Divendres 24 a les 20.00 presentada pel guionista Fermin Palacios Pina

TO Olvido. Espanya. 2023. 92 minuts
Idioma gallec sub. castellà. NR -12
Directora Inés París
Guió Fermin Palacios
Intèrprets Maria Caballero, Morgan Blasco, Javier Butler, Jorge Cabrera, Carlos Olalla, Magüi Mira.

DRIPPING

Sucumbir al sistema o der fidel al teus principis

Dripping es una comedia que ironiza sobre los intereses creados en torno al mundo de la creación artística. Sento (Pep Munné) es un artista genial, pero sin suerte, en un entorno mercantilizado. Su inseparable amigo Domingo (Albert Forner) es un “artista en fase teórica”, que vive espléndidamente gracias a las rentas familiares. Ambos se verán envueltos en una serie de peripecias cuando Genoveva (Gretel Stuyck), una galerista de arte, ofrezca a Sento participar en el más importante concurso de pintura del mundo.

Dripping fa 21 anys però matè la frescura del primer dia, com un bon quadre que el temps el millora.

Única sessió dissabte 26 de novembre a les 20.00 PRESENTADA PEL DIRECTOR VICENT MONSONIS  

TO Dripping. Espanya. 2001. 105 minuts
idioma català. APTA
Director Vicent Monsonís
Guió Vicent Monsonís
Intèrprets Pep Munné, Juan Luis Galiardo, Guillermo Montesinos, Gretel Stuyck