PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA

Un relat de fals culpable canònic, amb bona interpretació 

Aquesta pel·lícula de l’actor i director Daniel Auteuil porta el nom d’un del principis fonamentals del sistema judicial d’un país democràtic: tota persona és considerada innocent fins que es demostra el contrari. A un judici just i equilibrat, això hauria de ser una garantia imprescindible per a la convivència, la sociabilitat i el bon funcionament de la col·lectivitat, ja que ens protegeix davant qualsevol acusació malintencionada o persecutòria, la qual ha de ser demostrada per qui acusa. Però, malauradament, tots sabem que això no sempre és així.

Aquest fantàstic film, protagonitzat pel director del mateix, és un thriller judicial que explora la complexitat de la percepció pública i personal de la justícia. La història ens manté en tensió durant tota la projecció gràcies a un guió de ritme àgil i molt ben estructurat, que, a més de desenvolupar l’argument, invita a reflexionar sobre la naturalesa de la magistratura i l’equanimitat de les situacions. La percepció de l’equitat varia segons qui l’aplica, ja que intervenen molts factors -personals, culturals, socials, etc.- que poden fer variar la interpretació d’una mateixa situació.

La cinta compta amb un excel·lent repartiment d’actrius i actors que aporten gran versemblança a la narració i que no deixaran de sorprendre l’espectador, així com els seus prejudicis envers la justícia. Atticus Finch