PARENOSTRE

Aproximació a la figura de Jordi Pujol en la seua caiguda social

Parenostre tracta sobre cóm li canvia la vida (i la imatge pública) a Jordi Pujol quan esclata l’anomenat “cas Pujol”. Toni Soler (guionista) i Manuel Huerga (director) han ordit una ficció (i això ho recalquen clarament) sobre eixe afer. No han intentat aclarir documentalment cap fet, sinó mostrar la reacció d’un pare (de família i de Catalunya) quan la seua vida cau en desgràcia. El film destaca sobretot per la seua intel·ligent posada en escena i, com era d’esperar, per la superba actuació de Josep Maria Pou.

Quan t’assabentes de que eixa muntanya d’humanitat va a interpretar a Jordi Pujol, no ho veus gens clar, i és això mateix el que li va passar pel cap a l’excel·lent actor quan els responsables del film li proposaren fer el paper. “Esteu bojos? Voleu tallar-me les cames o què?”

El fet d’haver-hi tan gran desproporció física entre personatge i actor ja ens dóna una clara pista de les intencions dels responsables del film. Soler i Huerga han fugit en tot moment de realitzar una paròdia que ressaltara o aguditzara els famosos tics del personatge.

Per a aconseguir entrar dins del personatge Pou va tindre que fer un esforç major, ja que el personatge està viu i això li resta llibertat a l’hora de planificar la seua interpretació  “Em vaig negar a veure durant tot el procés cap vídeo ni imatge en moviment de Jordi Pujol. Però sí que em vaig obsessionar cercant a Internet imatges fixes d’ell, amb diferents expressions. Crec que en vaig reunir més de 2000. El moment “eureka” va ser quan vaig trobar una foto concreta en la que vaig creure advertir allò que sentia Pujol en el moment just en que va esclatar l’escàndol, i me la vaig posar de fons de pantalla al meu mòbil, per tal de tindre-la constantment a la vista”. Le Nosferat