Clàssica pel·lícula de carretera amb dos grans actors

Pau Durà insisteix en Pájaros en el seu cinema d’homes sense rumb, en un duel interpretatiu entre Luis Zahera i Javier Gutiérrez, digne del millor western. El director utilitza els pardals, les grues, com a element simbòlic, ja que volen cap a un futur càlid en el qual niuar. Però a penes acaba el seu viatge, torna a començar, per la qual cosa tot el seu esforç té molt de fracàs, pel seu caràcter cíclic. Un relat desproveït de nostàlgies i de gestos desmesurats sobre la intimitat d’una cosa tan personal com perdre, una altra i vegada.

Durà conta la història de dos homes que fugen del passat, amb perfils professionals i personals diferents, però que la vida els unirà per a recórrer Europa, des d’Espanya fins a Romania, a la recerca del lloc exacte en el qual niuen les grues. És una manera d’enfrontar-se al seu fracàs íntim i personal. Tots som supervivents, pardals ferits per l’assot del vent.

Amb aquest argument de road movie, el director compon una pel·lícula essencialment bella, sentida i lúcida sobre les coses perdudes, sobre cada camí extraviat, sobre el perdó que sempre arriba tard. Un exercici de cinema sincer i clar sostingut pel brillant duel interpretatiu, amb un to entre àcid i agredolç.

Si en la pel·lícula en la qual va debutar com a director, Formentera Lady, Durà ens parlava d’un present soterrat per un passat d’utopies demolides i hippies una mica passades de moda, ara passat, present i futur conviuen en una mateixa ferida, en un idèntic cicle per sempre repetit de pardals i d’homes. Kaligari