MISERICORDIA

Festival de Valladolid Espiga d’Or a Millor Pel·lícula i Millor Guió

Fascinant i molt tèrbol viatge al fons dels abismes del desig

 Miséricorde va ser estrenada a la secció Premières del darrer Festival de Cannes i votada com a la millor pel·lícula de 2024 per la revista Cahiers du Cinéma. La pel·lícula és l’adaptació de la novel·la Rabalaïre (2021) escrita pel mateix Alain Guiraudie. Rabalaïre  és una paraula occitana que pot equivaldre al nostre roder (amb el significat, no de bandoler, sinó d’aquell que va rodant perdut). Guiraudie es manifesta amant del cine d’Almodóvar, però al film hom ha vist una gran influència de Teorema (Pier Paolo Pasolini – 1968), i també del cinema de Hitchcock i de Chabrol, diu Guiraudie: “El que m’havia proposat per a aquest film era que cada vegada que un personatge fora filmat, es generara la idea de que estava essent observat per altre personatge”.

El director francès ens va sorprendre amb la provocadora L’inconnu du lac (2013) on ja mostrava (com ha seguit fent en els seus posteriors films) una tèrbola relació entre els desitjos sexuals i la mort, així com entre la necessitat de la transgressió i el sentiment de culpabilitat. A Miséricorde, el desig es mostra com una presència latent que recorre tot el relat, articulant-se a través de mirades i sospites, d’intencions amagades i d’una constant incomoditat dels personatges. Guiraudie maneja també un sentit molt subversiu de l’humor transformant el relat en un pertorbador joc que descol·loca constantment a l’espectador. “A totes les meues pel·lícules hi trobem una barreja de cinema negre, tragèdia, comèdia i, fins i tot, teatre de vodevil. És una cosa que m’interessa i ho treballe des de sempre”. Le Nosferat