MAR I CEL

La pel·lícula de l’extraordinària obra de teatre

Mar i Cel és una de les obres més representatives de l’escriptor, poeta i dramaturg Àngel Guimerà, considerat un dels grans exponents de la Renaixença catalana de finals del segle XIX. L’autor va ser comparat en aquesta obra amb William Shakespeare, sobretot per la similitud temàtica: un amor impossible entre un morisc i una jove cristiana, que recorda inevitablement el de Romeu i Julieta.

Alguns especialistes consideren que Guimerà és més proper al dramaturg francès Víctor Hugo, especialment pel seu estil dramàtic i pel tractament dels personatges, densos i psicològicament profunds. La seua obra va suposar una fita important, ja que fou una de les primeres vegades que una tragèdia teatral es representava en català.

Mar i Cel, escrita íntegrament en vers, situa la història al segle XVII a bord d’un vaixell de corsaris. El protagonista és el capità: un morisc expulsat de València que s’enamora d’una jove cristiana que es prepara per ingressar en un convent de monges.

La simbologia de l’obra és molt significativa i comença pel mateix títol: Mar i Cel. El mar representa Saïd, el capità morisc dels pirates; el cel simbolitza Blanca, la jove cristiana, sotmesa a la voluntat dels seus pares i obligada a professar vots religiosos. També és evident el conflicte entre cultures i religions diferents, que reflecteix el context històric en què s’ambienta l’obra: l’enfrontament entre Orient i Occident, entre l’islam i el cristianisme.

La pel·lícula no renuncia en cap moment al seu origen teatral; al contrari, el reforça, accentuant la intimitat i la intensitat dramàtica de determinades escenes. Atticus Finch