LOS AITAS

Algunes lliçons de vida i apunts socials sobre la implicació paterna

Borja Cobeaga viatja als anys en què els pares no s’ocupaven dels seus fills, per a això estaven les dones, i, com a molt, soltaven alguna bufetada de tant en tant. Que eren uns trompellots incapaços i uns irresponsables emocionals queda clar als ulls d’aquest segle XXI. I eixe és, justament, el recorregut que fa Los aitas, una comèdia plena de veritat en la qual l’aposta del cineasta va més per l’emoció i la tendresa que pel riure boig.

La història està ambientada a Bilbao, a finals dels huitanta, i un grup de pares haurà d’acompanyar a les seues filles a Berlín a un campionat de gimnàstica. Hi ha en el viatge que fan aquests homes una commovedora acceptació dels seus tremends defectes, un adonar-se del miratge en el qual viuen la seua vida, de la qual han apartat a les seues filles. Amb uns actors estupends que funcionen de meravella en equip (Juan Diego Botto, Quim Gutiérrez, Ramón Barea, Mikel Losada), la pel·lícula celebra eixe canvi de model de la paternitat que hui ja ha quallat.

Com explica el director, Borja Cobeaga, “no he fet una pel·lícula dels 80 que siga nostàlgica, no et diu que abans tot era millor, perquè això és alguna cosa superreaccionària i davant el que estaria molt en contra de plantejar. Però sí que és veritat que en la pel·lícula hi ha una comprensió cap a ells perquè van fer el que van poder. Crec que gran part d’eixa comprensió va ser acceptar que el meu pare va fer el que va poder malgrat fer-ho regular”. Kaligari