LITTLE AMÉLIE

Nominada a Oscar, a Globus d’Or, a BAFTA i als Premis Cèsar a Millor Llargmetratge d’animació

Aproximació als primers moments de la infància

La parella formada per Mailys Vallade i Liane-Cho Han Jin Kuang saben que la seua pel·lícula Little Amélie és un punt de vista. És més, és el punt de vista abans inclús que la mirada adquireixca la possibilitat de, efectivament, un punt de vista. La idea és adaptar la novel·la de Amélie Nothomb Amélie i la metafísica dels tubs, on l’escriptora rememora el seu passat i, millor encara, es rememora dins d’un passat que probablement ni tan sols existia encara com a narració, com a mirada. El que es compta, en efecte, és l’autobiografia d’una xiqueta abans de complir els tres anys, abans que les formes siguen formes, les persones, persones i la vida, alguna cosa que crema per dins.  

Fins als dos anys i mig, Amélie es descrivia com un tub digestiu inert i vegetatiu. Després arriba l’esdeveniment fundador que la fa caure en l’univers infantil. Al llarg dels següents sis mesos se succeeixen el descobriment del llenguatge, dels pares i germans, el jardí del paradís, les passions (el Japó i l’aigua), els disgustos (la carpa), les estacions, el temps… Tot el que a partir dels tres anys constitueix la persona humana per sempre. Perquè a eixa edat tot està decidit, tant la felicitat com la tragèdia… Eixe és el missatge que ens envia este bebè de mirada entremaliada, que observa el món amb agudesa.