LA TARTA DEL PRESIDENTE

Història de supervivència infantil

L’acció d’El pastís del president esdevé a l’Iraq, el 26 d’abril de 1990, dos dies abans que Sadam Husein complira 53 anys. Encara que el poble no tenia diners ni per a comprar ous i sucre, estava obligat a participar en l’elaboració del pastís d’aniversari de Sadam. La pel·lícula suposa el debut de Hasan Hadi, cineasta nascut a l’Iraq dels anys 80, en plena dictadura. En les primeres imatges mostra una cua de gent arreplegant aigua en brutes garrafes de plàstic i altres utensilis més primaris, mentre un soldat crida que es tracta d’aigua potable cortesia del president. A la xicoteta Lamia, una xiqueta de rostre lunar, li toca en el sorteig a l’escola del seu destrossat barri elaborar el pastís de marres. El ritual anual és una metàfora del que va arribar a ser aquella dictadura.

El periple de la xiqueta per la ciutat, després que fuita al control de la seua àvia, li serveix al cineasta per a revelar la realitat del país: els militars paren als cotxes en la carretera perquè facen donacions per al president, i la policia només deté teòrics insurgents i és incapaç d’ajudar una anciana a trobar a la seua neta. Aconseguir el pastís, encara que no té ni un sol dinar per a comprar els ingredients, és per a Lamia tant una espècie de qüestió de principis, des de la seua perspectiva innocent, com la constatació del terror que infonia el dictador entre els seus.