LA INVASIÓ DELS BÀRBARS

Espoli cultural i memòria històrica

“La invasión de los bárbaros” és el títol d’un quadre de la col·lecció del Museo del Prado que va desaparèixer durant la guerra d’Espanya. La versió oficial és que estava cedit a la Universitat de Valladolid i es va cremar en un incendi. Però la veritat mai no la sabrem. Les guerres són l’escenari perfecte per al robatori, el saqueig i la impunitat i Espanya és l’únic país del món el feixisme va guanyar la guerra, i es va quedar 40 anys. Els vencedors no només van intentar massacrar els vençuts, sinó que els van furtar el patrimoni, privat i públic, per enriquir-se també amb el botí de la victòria.

Aquesta és una part de la història de la qual s’ha parlat ben poc… i és precisament del que tracta LA INVASIÓ DELS BÀRBARS.

La invasió dels bàrbars està basada en l’obra homònima de Chema Cardeña, dramaturg valencià amb el qual col·labore sovint. Cardeña agafa elements de la realitat històrica per a construir una trama versemblant que ens explica la història des del punt de vista dels que la varen perdre, no dels guanyadors. És la tercera vegada que adaptem una obra seua. Fa temps que apostem per la connexió entre les arts escèniques i el sector audiovisual al nostre país. El nostre és un esforç conscient per crear un cinema valencià de veritat que implique els autors, el talent creatiu, interpretatiu i la professionalitat dels nostres tècnics i empreses.

Una pel·lícula com aquesta és un pas endavant en la consolidació real d’eixe sector audiovisual i cinematogràfic netament valencià, però és, a més, una bona història, realista i versemblant, que remou les consciències i ens posa davant de l’espill de la nostra pròpia història.

Perquè també nosaltres tenim dret a contar les nostres històries i que no vinguen a contar-nos-les sempre de fora. Monso