LA HISTORIA DE SOULEYMANE

És cinema que només admet espectadors vius

Aquesta pel·lícula, estrenada en el Festival de Cannes i multipremiada per l’Acadèmia de Cinema Francés, dona a conéixer a l’espectador l’altra cara de París: aquella que només veu la població en vies d’exclusió social. Es tracta d’un París hostil, cruel i caòtic, que no dona la benvinguda, sinó tot el contrari: ens expulsa i agredeix, enviant-nos de tornada a casa o a un altre lloc. Eixe París és l’únic que coneix el protagonista de La història de Souleymane.

El ritme accelerat en què s’inscriu la narrativa del protagonista, un ‘rider’ sense papers a punt d’afrontar l’entrevista que li pot suposar l’estatus d’asil, defineix la seua condició d’immigrant vulnerable explotat pel capitalisme europeu. Boris Lojkine construeix una pel·lícula amb un personatge en continu moviment i a contrarellotge, al qual se li nega la possibilitat de disposar no sols d’un espai, també d’un temps propi. El film respon a un model típicament francés de cinema entés com a territori de debat públic, que discuteix el paper de l’Estat com a garant del benestar dels ciutadans i interpel·la a la seua audiència respecte al tema abordat. Ací s’agraeix eixe final que fuig tant de la complaença com de la misèria.

Destaca la interpretació de l’actor no professional Abou Sangare, i que, al costat del director del film van ser premiats en el festival de Cannes.

Un exercici de crítica social des del cinema, posant el dit en la nafra en una de les xacres socials més candents del món contemporani. Kaligari