LA CASA

Xicoteta gran pel·lícula d’emoció continguda, entranyable i evocadora

Pel·lícula basada en la novel·la gràfica homònima de l’artista valencià Paco Roca. Una obra guardonada amb els premis Romics, Zona Cómic i Eisner. Com va dir el crític Fernando Marías: es el libro que ha permitido a Paco Roca dibujar el Tiempo que se va, que se fue o que se irá. Excel·lent definició també per a la cinta.

Antonio ha mort i els seus tres fills es reuneixen en la segona residència, la qual va construir el pare, per mirar de vendre-la. Aquest argument escarit obri la porta a múltiples temes i trames que comporten emotius i durs moments que tenen, com totes les obres de Paco Roca, la memòria com a centre.

Parlar del que suposa desfer-se d’una casa on estan tots els records d’una vida, una casa on has crescut, has jugat, has imaginat, t’has divertit, has estimat… és molt complex. En aquest cas, el continent va unit amb el contingut i li dona sentit a les coses. És com una mena de construcció màgica, un Partenó, un cap Súnion de la memòria.

El també valencià Álex Montoya adapta la història de manera espectacular, com si l’obra gràfica fora l’storyboard (literalment el guió en vinyetes) que s’utilitza per a fer el film. Atticus Finch